És tot un plaer haver trobat el blog de Bibliopoètiques, un blog homònim que parla de biblioteques i poesia. Teresa, la seua responsable i editora, té un gust exquisit per a enlairar els versos. En cadascun dels seus post va triant poemes, ben diferents, per tal de donar-nos un tast de la bona poesia, preferentment catalana. A més, ens fica biblioteques que donen una preferència especial a la poesia.
Cal dir que els usuaris de les biblioteques no tenen a la poesia com un dels gèneres literaris preferents, moltes vegades perquè no s'han apropat a ella com cal, des del sentiment, guiats per la mà d'un enamorat del gènere que els faja obrir els ulls i l'esperit als versos, al misteri de les paraules, a la dança dels poemes... Amb blogs com el de Bibliopoètiques podem trobar aquesta aquesta mà que ens ajuda a endinsar-se en la poesia. Felicitacions, Teresa, has aconseguit el teu objectiu d'enlairar els versos.
D'aquest blog hem copiat dos poemes que hem semblen molt vinculats a la biblioteca i a la poesia:
Els llibres
(Joana Raspall)
Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.
*
Essència de poeta
(Maria Foix Esteve)
La part teva més bona
que transmets en els altres
com el cant dels ocells
damunt de l’aigua clara.
És immutable i tendra
poderosa com cap altra.
És silenci farcit
de mirades obertes.
S’evapora tan bon punt
algú li gira la cara
emparada en la fondària
del teu cor sense límit.
Retorna amb cautela.
I la seva presència se sent
ferma, clara, amorosa,
com la d’una abraçada.
La il·lustració és de Matt Duffin.
1 comentari:
De Joan Vinyoli: "Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament". Moltes gràcies!!!!Teresa
Publica un comentari a l'entrada