18.3.08

Bunyols i xocolata: poesia per a Sant Josep


És una llarga tradició, per aquestes terres valencianes, menjar bunyols en dies de falles. Al meu poble no hi ha falles, però també es tradició menjar xocolata amb bunyols el dia de Sant Josep. Una dolcíssima tradició que cal no perdre.

Barrejar festa, xocolata amb bunyols i poesia és gastropoèticament molt saborós. Del llibre de Miquel Martí i Pol, Bon Profit, editat per Barcanova, hem copiat aquests poemes de Bunyols i Xocolata desfeta. Bon profit a tots i totes! Us invite cibernàuticament... mmm... que bo. Escalfa la panxa i alimenta l'esperit.

Bunyols
Acompanyats o sols,
Que bons són els bunyols!

Si són ben ensucrats
te’ls menges a grapats.

I si no ho són també,
que sempre vénen bé.

Sucats en llet fan clar
qualsevol esmorzar.

Xocolata desfeta
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai!, a cremadent.
En xicra o en tassa
prou que ho diu la gent,
mai no n'hi ha massa.
S'hi poden sucar
galetes, melindros,
o bé un tros de pa.
És bona al matí
i quan s'hi berena
té un gustet molt fi.
Espessa i lluent,

tothom se la menja,
ai,! a cremadent.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Gracies per la invitació. Desitjo que passes unes bones vacances. Joana Campos

Servidores ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Servidor, I hope you enjoy. The address is http://servidor-brasil.blogspot.com. A hug.

Anònim ha dit...

Desde el pais de la xocolata, el secret bancari i de la Heidi, moltes gracies pel poema. Fa molt de temps que no els taste, els bunyols. No tindras la receta?.

Una abraçada.
Peppo_Strambo

Salvia ha dit...

No, soc consumidora de bunyols i xocolata (mmmmmmuuuuu, fantàstica barreja), però no els se cuinar. Tot és ficar-se a la cuina i demanar la recepta a la gent més gran del poble (sempre la saviesa està a les mans de la gent major) que els fa casolans i superbons.

Bon profit i, su tú aprens a fer-los abans que jo, avisa'm.
Una abraçada
Sàlvia