Hui és el cinquè dia que parlem de poesia feta per dones, per a homes i dones. La poesia de Quima Jaume és de les que cal llegir, quasi de manera obligatòria, i donar a conèixer als joves. Quima -Cadaqués 1934 - 1993- és una poetessa catalana humanista que reflexa als seus poemes un classicisme mediterrani, que reflecteix una gran passió per la mar, per les relacions humanes i pel paisatge.
Una veu poètica que, com a altres magnífiques veus, queda enfilada als nostres sentiments. I ara que la poeta no hi és, ens queda el recer de furgar en els seus versos, pausadament, fruint paraula a paraula del seu imaginari poètic.
Tanka
(Quima Jaume)
La lluna té
els colors dels teus somnis.
Ara decreix
en el cel dels teus dies
Són fràgils els sentits.
3 comentaris:
Una gran poetessa, efectivament!
Una poetessa amb MAJÚSCULES, com tú
He manllevat la seva paraula per presentar un espectacle el proper 21 de novembre.
Magnífica la seva poesia!
Publica un comentari a l'entrada