1.3.08

Març, poema infantil de Júlia Costa


MARÇ
(Júlia Costa)
Vent rabent, vent de llevant,
papers fugen i se’n van.
Vent rabent, la tramuntana,
dura tota la setmana.
Vent rabent, vent de ponent,
treus barrets a molta gent.
Vent rabent, vent de migdia,
fins a mi se m’enduria.
Vent de març, un pèl traïdor,
no m’encalcis, que tinc por.
El penell d’aquell teulat
té el seu gall ben marejat.
Roba estesa, banderola,
la camisa blanca, vola.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

el viento que nos hace reencontrarnos

amor

Sàlvia ha dit...

El viento que nos trae y nos lleva, el viento de la buena poesia que, como tu dices, nos hace reencontrarnos.

Anònim ha dit...

Aquest març boig tan sols enlaira els versos, com dius tu, Salvia.
Un altre magnífic poema de Julia Costa.
Petons;) Lorena

Anònim ha dit...

Després de passar aquests dies de "ventolera" he topetejat amb el poema de Júlia. Ets meteeorologa? Llevat la broma, el poema és encisador.
Felicitacions pel blog
Rosa Queralt (Lleida)

Anònim ha dit...

Volen els versos, volen... entre les mans dels nens. Volen els versos de Júlia cada mes. Sempre m'agrdin els poemes de júlia.

Ileia Miró

Anònim ha dit...

Poesia intel·ligent per a xiquets espavilats. Un plaer conèixer els poemes de Julia.
Feli Gomes, des d'Elx