7.3.08

L'elefant: poemes infantils i cançons

I va d'elefants,
amb trompa i ullals.
Patim-patam,
van caminant,
la cua al darrera
i la trompa davant... (Sàlvia)
Uns simpàtics animals que pel seu físic sembla que no inspiren molt als poetes. Hem recopilat una cançó de bressol d'elefants -Nana del elefante-, una cançoneta popular que acompanya un joc infantil -L'elefant del parc- i un poema infantil -L'elefant-. Esperem que us agraden:


La il·lustració, Elefants, és de Linda Edwards
NANA DEL ELEFANTE
(Edith Mabel Russo)
Nana del elefante,
nana chiquita...
sueña que tiene alas
suaves...finitas...
Que juega entre las nubes
cruzando el cielo,
que juega a la escondida
con los luceros.
Nana del elefante
que está durmiendo...como sueña que vuela
duerme sonriendo.


La il·lustració, Elmer, l'elefant, és de David McKee

L'ELEFANT DEL PARC
L'elefant del parc
diu que está malalt
té una pota coixa
i l’altra li fa mal
van a buscar el metge
metge manescal.



La fotografia és de Big Ears.

L'ELEFANT
(Josep Carner)
-Salut i alegria.
Jo só l'elefant,
el forçut més gran
que la terra cria.
*
Tins una estatura...!
Qui més s'expandí,
al davant de mi
sembla criatura.
+
Per plans i muntanyes
duc al meu davant
la trompa, dansant
entre dues banyes.
*
Bé em faria trist
de perdre-la un dia,
però pel que he vist
mai no s'esgarria.
*
I en pena o en pompa,
redreçat o cot,
arribo amb la trompa
gairebé pertot.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Supergenial, estava buscant poemes d'elefants en català per a la classe (la classe d'infantil dels elefants) i els poemetes m'han vingut a la clau.
Estas fent una eina molt interessant, sobretot per als mestres,difonent la poesia infantil. Gràcies per la teua feina i per compartir-la amb tots nosaltres. Quim Fuertes Minyó

Anònim ha dit...

Carta a un amigo
martes, 18 de marzo de 2008

No puedo darte soluciones
para todos los problemas de la vida,
ni tengo respuestas para tus dudas o temores,
pero puedo escucharte y buscarlas junto a ti.

No puedo cambiar tu pasado ni tu futuro.
Pero cuando me necesites, estaré allí.

No puedo evitar que tropieces.
Solamente puedo ofrecerte mi mano
para que te sujetes y no caigas.

Tus alegrías, tu triunfo y tus éxitos no son míos.
Pero disfruto sinceramente cuando te veo feliz.

No juzgo las decisiones que tomas en la vida.
Me limito a apoyarte,
a estimularte y a ayudarte si me lo pides.

No puedo impedir que te alejes de mí.
Pero si puedo desearte lo mejor
y esperar a que vuelvas.

No puedo trazarte límites
dentro de los cuales debas actuar,
pero sí te ofrezco el espacio necesario para crecer.

No puedo evitar tus sufrimientos
cuando alguna pena te parte el corazón,
pero puedo llorar contigo
y recoger los pedazos para armarlo de nuevo.

No puedo decirte quién eres ni quién deberías ser.
Solamente puedo quererte como eres y ser tu amigo.

Jorge Luis Borges
Poemas De Amor