25.3.08

La màgia del teatre, poesia infantil per al Dia Mundial del Teatre


Per tal de celebrar el Dia Mundial del Teatre (el proper 27 de març), des d'aquest raconet de poesia infantil i juvenil, volem donar-li un fort reconeixement i un gran aplaudiment a tota la gent que d'una o altra manera, directa o indirèctament, ens fa particip de la seua màgia. Una màgia en la que també cal endinsar als xiquets i xiquetes per a contagiar-los des de ben menudets. Cal anar al teatre, gaudir en directe de les representacions.
Us regalem una poesia infantil sobre el teatre i la seua màgia.

La màgia del teatre
(Sàlvia del Berri)

¡Amunt el teló
i que comenci la funció!

El públic està preparat
per a veure teatre versificat.
Les xiquetes i els xiquets
a la butaca no paren quiets.

S'alça el teló
i un món de meravelles
ens espera a la funció.

Hi ha gats llepaplats
disfressats de rentaplats
i formigues amb pigues
carregant unes figues.

Apareix per damunt el sol
penjant d'un fil al trespol,
seguit d'un cor d'estrelles
que hi fan meravelles.

Arraulit en un cantó
plora un robot de llautó
perquè ha perdut el paper
i ara no sap que fer.

El director mira estupefacte
esglaiat per l'impacte.
¿Què fer?
¿Què dir?
Silenci.
Ni una mosca,
ni un sospir
Tothom quiet!

Però el públic arranca ràpid
amb un aplaudiment intrèpid.

El director surt a escena
i saluda amb els actors
tots sumant una centena.
Ara el robot ja riu
amb somriue electriu.

La funció s'ha acabat
malgrat el text inacabat
i tot mal recitat.

Però al cors dels xiquets,
guardada en sarronets,
resta la màgia
que contagia...
¡La màgia del teatre!
La il·lustració és de Mara Cárdenas.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Teatro y poesia, las cenicientas de la literatura. Fantástico que te hayas acordado de este día y lo hayas unido a la poesia. Un blog maravilloso y muy poético. Felicitaciones. Salu2.
Bea Ruíz

Mònica ha dit...

No sé com us ho feu per actualitzar contínuament el blog i estar tant al dia!
Enhorabona!!!

Isabel Barriel ha dit...

Preciós el poema!
Visca la poesia i visca el teatre.


Isabel