Els arbres en la poesia catalana

Ens deia l'ecòleg Ramon Margalef que per descriure la complexitat d'un arbre és necessari un poeta. L'editorial 3 i 4, en la col·lecció El Grill, ha publicat l'antologia Els arbres a la poesia catalana, un llibre antològic de Victòria Solina i Jordi Bigues. El llibre, que recull setanta-dues obres de vint-i-vuit autors distints, inclou tant els poemes populars com també Lo pi de Formentor, El pi de les tres branques i l'Himne de l'arbre fruiter.

Per primera vegada l’ombra de l’arbre abraça els poetes catalans de l’era moderna. Plantar arbres és una prioritat ecològica del nostre temps. La pèrdua de la cobertura vegetal, els incendis i l’erosió dels sòls, i el canvi climàtic plantegen un repte sense precedents per a la nostra generació i al capdavall la pèrdua d’un capital natural. En contrast, l’estima envers el valor del bosc i l’arbre, tant l’humil com el singular, és un exemple de la veneració per la vida i la biofília arrelada en la nostra identitat nacional.

I en aquests esplèndits i assolejats dies, jornades de llargues passejades pel camp, podem gaudir dels ametllers florits.

Ametller florit

(Josep Gibernau i Clos)

Ametller florit,

parell a una nit

amb el cel teixit

d’estels que s’encenen,

quan l’hivern, son vel

desplega de gel,

tu també ets un cel

de flors que corprenen.

En els jorns incerts,

els braços oberts

tens de flors coberts

que amb goig l’ull admira;

ets talment un far

lluminós i clar

on hi troba empar

el cor que sospira.

Ametller nevat

de fecund esclat.

Joiell cisellat

ric en pedreria,

en mig la foscor

tens en cada flor

un punt de claror,

un bri d’alegria.