1.3.08

Els arbres en la poesia catalana

Ens deia l'ecòleg Ramon Margalef que per descriure la complexitat d'un arbre és necessari un poeta. L'editorial 3 i 4, en la col·lecció El Grill, ha publicat l'antologia Els arbres a la poesia catalana, un llibre antològic de Victòria Solina i Jordi Bigues. El llibre, que recull setanta-dues obres de vint-i-vuit autors distints, inclou tant els poemes populars com també Lo pi de Formentor, El pi de les tres branques i l'Himne de l'arbre fruiter.
Per primera vegada l’ombra de l’arbre abraça els poetes catalans de l’era moderna. Plantar arbres és una prioritat ecològica del nostre temps. La pèrdua de la cobertura vegetal, els incendis i l’erosió dels sòls, i el canvi climàtic plantegen un repte sense precedents per a la nostra generació i al capdavall la pèrdua d’un capital natural. En contrast, l’estima envers el valor del bosc i l’arbre, tant l’humil com el singular, és un exemple de la veneració per la vida i la biofília arrelada en la nostra identitat nacional.
I en aquests esplèndits i assolejats dies, jornades de llargues passejades pel camp, podem gaudir dels ametllers florits.

Ametller florit
(Josep Gibernau i Clos)
Ametller florit,
parell a una nit
amb el cel teixit
d’estels que s’encenen,
quan l’hivern, son vel
desplega de gel,
tu també ets un cel
de flors que corprenen.
En els jorns incerts,
els braços oberts
tens de flors coberts
que amb goig l’ull admira;
ets talment un far
lluminós i clar
on hi troba empar
el cor que sospira.
Ametller nevat
de fecund esclat.
Joiell cisellat
ric en pedreria,
en mig la foscor
tens en cada flor
un punt de claror,
un bri d’alegria.

4 comentaris:

Clara ha dit...

ola em.. tens moltes probabiliasts o sea que xato ets el millor poetic del mon

Clara ha dit...

contestam soc la de dalt magradaria parlar amb un professional

Anònim ha dit...

horrible ah i a tu te se nota que tels vols lligar

Anònim ha dit...

OLA K ASE
TE LO FOLLAS O K ASE