11.4.10

Plou i fa lluna, poesia d'Antoni Moll


Plou i fa lluna
(Antoni Moll i Camps)

Plou i fa lluna. Quina nit més bella!
Un estel fredolic tremola i brilla,
entre núvols amables, cotonosos,
com una testa d’infantó rosseja
en son bressol, entre bolquims d’armini.
Davalla l’aigua clara de les teules
com devessalls d’argent. Plou i fa lluna.

La il·lustració és d'Issa Gallego.

1 comentari:

Núria ha dit...

Que bonic és veure ploure quan fa lluna,i que bonic és el teu poema!