16.4.10

Poesia del vent... bufant les fulles i els versos primaverals




Vent
(Miquel Bota Totxo)

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

...

La il·lustració és de Cristian Bernardini.

1 comentari:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Hi ha una cançó infantil que diu:
Bufa el vent furient,
les finestres, les finestres,
bufa el vent furient,
les finestres empenyen...
El vent és un bon tema per a fer poemes infantils.
Besadetes que volen amb el vent,
M. Roser