11.2.08

Endevinalles sobre l'hivern: juguem amb la poesia i el fred

 
Volem compartir amb tots vosaltres un recull d'endevinalles, en català, sobre l'hivern. Les endevinalles les hem dividides en dos apartats: endevinalles meteorològiques -sobre el clima- i endevinalles sobre la vestimenta d'hivern. Aquesta vegada hem ficat les solucions. Esperem us siga útil:

Endevinalles de l'hivern: el clima

Sóc fred i fosc i plujós,
els pobres fugen de mi
com si els empaités un gos,
i els rics s'amaguen a casa
tot cercant-hi un bon redós.
(l'hivern)
*
Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l’instant?
(la pluja)
*
Sempre que et toco no em veus,
volo sense tenir ales,
xisclo sense tenir boca,
i faig mal moltes vegades.
(el vent)
*
A l'hivern que és quan tinc vida, /tota la gent m'avorreix.
A l'estiu, que em quedo a casa, /tothom va darrera meu.
(El gel)
*
Un llençol apedaçat
punta d’agulla no hi ha tocat.
(els núvols)
*
Brama, brama com un bou
i enlluerna com l'or.
Què són?
(el llamp i el tro)
*
Què és allò que espanta tant,
que en fuig tothom a l'instant?
(la pluja)
*
Una cosa blanca, blanca,
s'agafa i no s'aguanta.
(la neu)
*
Corre molt i no el veus gens,
i et molesta quan el tens.(El fred)
*
Què és allò que
el foc no pot escalfar?
(La neu)
*
Jo sóc fill de l'aigua,
fill ben natural,
i a ésser aigua torno
sense fer cap mal.
(El gel)
*
Les caputxes de Na Lionor
tapen les muntanyes, però els rius no.
(la neu)
*
Sóc un cos que ningú no ha vist
però visc entre els mortals;
i el dia que jo falti
moriran homes, plantes i animals.
(L'aire)
*
Davant vostre sempre estic
i no em veieu ni m'agafeu,
no tinc cap color en petit
i en gros som de lo més blau.
(L'aire)
*
Ningú no em veu,
però amb l'ai al cos
jo em trobo contínuament;
a l'hivern sóc molestós
i a l'estiu em cerca la gent.
(l'aire)
*
Sense mullar-se molt ni poc,
neix enmig d'aigua i de llum
i brama quan li fan llum.
(el tro)
*
El sol la vida em dóna,
i ell em sol acabar.
Faig a la gent admirar
i encara que la gent em forma
a l'aire me'n torno a anar.
(La boira)
*
Una cosa que a tot arreu es posa
i al mar no gosa.
(la neu)
*
Vole sense ales,
xiule a tota hora
i ningú em veu ni em toca
(el vent)
*
Barrabàs truca a la porta
amb un ram de flors que porta;
no són fulles ni és ram,
Barrabàs se'n porta el camp.
(el vent)
*
Què és allò que vola
i mai no s'atura?
(el vent)
*
Segur que ningú no m'ha vist
tot i que toco tothom;
sense boca faig xiulets,
sense ales volo pel món.
(el vent)
*
Les muntanyes enfarina,
però agafada és massa fina.
(la neu)
*
Ho sabràs endevinar?
Una dama amb mantell blanc
que ho cobreix tot menys el mar,
on es fon just arribar.
(la neu)
*
Abundància de confetti
que els nuvols ragen de dalt;
al ciutadà fa respecte,
i al pagès, no li fa mal.
(la pluja)
*
Jo sóc fill rígid de l'aigua
glaçada a causa del fred;
no tinc vida, però guardo
els aliments ben sencers.
(el gel)
*
Jo sóc un estat de l'aigua
especialment a l'hivern,
que corona les muntanyes
acompanyant freda neu.
(el gel)
*
En el cel m'he format blanc i gelat,
caic com una boleta /i reboto com una pedreta.
(la calamarsa)
*
Estiu i hivern
s'està al terrat,
fred ni calor
no ha sentit mai.
(el parallamps)
*
No veus el sol, /no veus la lluna,
i si està al cel /no veus cosa ninguna.
(la boira)
 *

Il·lustració de Barbara Lavallee

Endevinalles de l'hivern: la vestimenta...

Tinc cins habitacions,
cadascuna amb una persona
i a l'hivern quan fa fred
estan tots abrigadets.
Què és?
(els guants)
*
Porto cinc celdetes,
per cinc llogaters;
i els cinc conservo
ben calentonets.
(els guants)
*
De dia trota que trota
i de nit obri la bocota.
(la sabata)
*
Dos germanets
ben igualets;
quan són vellets,
obrin els ullets.
(els calcetins)
*
Una senyora se'n va al mercat:
-Posi-me'n un, posi-me'n dos,
posi-me'n tres, posi-me'n quatre,
posi-me'n cinc; no me'n posi més
que prou en tinc.
(els guants)
*
Pelut per fora, pelat per dins,
a l'hivern cerca'm, mai a l'estiu.
Jo tinc dos braços, mes mans no tinc,
però de les dames sóc ver amic.
(l'abric de pell)
*
No sóc cargol ni bolet
i la pluja em fa sortir,
si cau aigua m'estarrufo
i si fa sol estic pansit.
(el paraigües)
*
Igual que una Magdalena,
ploro si em fan treballar,
i no m’asseco les llàgrimes
fins que el cel s’ha asserenat.
(el paraigües)
*
Al cor de l'hivern em cerquen
perquè els doni escalfor,
i a l'estiu no volen veure'm
i em fan jeure en un racó.
(L'estufa)
*
Sabeu què podria ser
que quan fa bo s'està a casa
i quan plou surt al carrer?
(El paraigua)
*
Té esquerdes i no és miloca,
té tela i no és anyell,
té molles i no és rellotge.
(el paraigua)
*
Tamany d'una perola,
té ales però no vola.
(el barret)
*
Envolte colls i collets,
 tant d'elles com d'ells.
(la bufanda
*

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies Salvia, un recull excel·lent que ens ajuda a jugar amb la poesia.

Silvia Jumillano

Anònim ha dit...

Quadrat i blanc,
de colors i olors,
de tela o paper
als nassos estic enganxat.
Què sóc?
(els mocador)

De la butxaca al nas
i del nas a la butxaca,
em passo tot l'hivern
treballant sense parar.
Què sóc?
(el mocador)

Salvia, a classe hem jugat amb les endevinalles de l'hivern. Gracies per la selecció. N'hem creat de noves. T'envie estes del mocador.
Besos.
Eulalia i els alumnes de la classe dels Ratolins (2n. primària)