Endevinalles sobre l'hivern: juguem amb la poesia i el fred

 

Volem compartir amb tots vosaltres un recull d'endevinalles, en català, sobre l'hivern. Les endevinalles les hem dividides en dos apartats: endevinalles meteorològiques -sobre el clima- i endevinalles sobre la vestimenta d'hivern. Aquesta vegada hem ficat les solucions. Esperem us siga útil:

Endevinalles de l'hivern: el clima

Sóc fred i fosc i plujós,

els pobres fugen de mi

com si els empaités un gos,

i els rics s'amaguen a casa

tot cercant-hi un bon redós.

(l'hivern)

*

Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l’instant?(la pluja)

*

Sempre que et toco no em veus,
volo sense tenir ales,
xisclo sense tenir boca,
i faig mal moltes vegades.(el vent)

*
A l'hivern que és quan tinc vida, /tota la gent m'avorreix.

A l'estiu, que em quedo a casa, /tothom va darrera meu.

(El gel)

*

Un llençol apedaçat
punta d’agulla no hi ha tocat.

(els núvols)

*

Brama, brama com un bou

i enlluerna com l'or.

Què són?

(el llamp i el tro)

*

Què és allò que espanta tant,

que en fuig tothom a l'instant?

(la pluja)

*

Una cosa blanca, blanca,

s'agafa i no s'aguanta.

(la neu)

*

Corre molt i no el veus gens,

i et molesta quan el tens.(El fred)

*

Què és allò que

el foc no pot escalfar?

(La neu)

*

Jo sóc fill de l'aigua,

fill ben natural,

i a ésser aigua torno

sense fer cap mal.

(El gel)

*

Les caputxes de Na Lionor

tapen les muntanyes, però els rius no.

(la neu)

*

Sóc un cos que ningú no ha vist

però visc entre els mortals;

i el dia que jo falti

moriran homes, plantes i animals.

(L'aire)

*

Davant vostre sempre estic

i no em veieu ni m'agafeu,

no tinc cap color en petit

i en gros som de lo més blau.

(L'aire)

*

Ningú no em veu,

però amb l'ai al cos

jo em trobo contínuament;

a l'hivern sóc molestós

i a l'estiu em cerca la gent.

(l'aire)

*

Sense mullar-se molt ni poc,

neix enmig d'aigua i de llum

i brama quan li fan llum.

(el tro)

*

El sol la vida em dóna,

i ell em sol acabar.

Faig a la gent admirar

i encara que la gent em forma

a l'aire me'n torno a anar.

(La boira)

*

Una cosa que a tot arreu es posa

i al mar no gosa.

(la neu)

*

Vole sense ales,

xiule a tota hora

i ningú em veu ni em toca

(el vent)

*

Barrabàs truca a la porta

amb un ram de flors que porta;

no són fulles ni és ram,

Barrabàs se'n porta el camp.

(el vent)

*

Què és allò que vola

i mai no s'atura?

(el vent)

*

Segur que ningú no m'ha vist

tot i que toco tothom;

sense boca faig xiulets,

sense ales volo pel món.

(el vent)

*

Les muntanyes enfarina,

però agafada és massa fina.

(la neu)

*

Ho sabràs endevinar?

Una dama amb mantell blanc

que ho cobreix tot menys el mar,

on es fon just arribar.

(la neu)

*

Abundància de confetti

que els nuvols ragen de dalt;

al ciutadà fa respecte,

i al pagès, no li fa mal.

(la pluja)

*

Jo sóc fill rígid de l'aigua

glaçada a causa del fred;

no tinc vida, però guardo

els aliments ben sencers.

(el gel)

*

Jo sóc un estat de l'aigua

especialment a l'hivern,

que corona les muntanyes

acompanyant freda neu.

(el gel)

*

En el cel m'he format blanc i gelat,

caic com una boleta /i reboto com una pedreta.

(la calamarsa)

*

Estiu i hivern

s'està al terrat,

fred ni calor

no ha sentit mai.

(el parallamps)

*

No veus el sol, /no veus la lluna,

i si està al cel /no veus cosa ninguna.

(la boira)

 *

Il·lustració de Barbara Lavallee

Endevinalles de l'hivern: la vestimenta...

Tinc cins habitacions,

cadascuna amb una persona

i a l'hivern quan fa fred

estan tots abrigadets.

Què és?

(els guants)

*

Porto cinc celdetes,

per cinc llogaters;

i els cinc conservo

ben calentonets.

(els guants)

*

De dia trota que trota

i de nit obri la bocota.

(la sabata)

*

Dos germanets

ben igualets;

quan són vellets,

obrin els ullets.

(els calcetins)

*

Una senyora se'n va al mercat:

-Posi-me'n un, posi-me'n dos,

posi-me'n tres, posi-me'n quatre,

posi-me'n cinc; no me'n posi més

que prou en tinc.

(els guants)

*

Pelut per fora, pelat per dins,

a l'hivern cerca'm, mai a l'estiu.

Jo tinc dos braços, mes mans no tinc,

però de les dames sóc ver amic.

(l'abric de pell)

*

No sóc cargol ni bolet

i la pluja em fa sortir,

si cau aigua m'estarrufo

i si fa sol estic pansit.

(el paraigües)

*

Igual que una Magdalena,
ploro si em fan treballar,
i no m’asseco les llàgrimes
fins que el cel s’ha asserenat.

(el paraigües)

*

Al cor de l'hivern em cerquen

perquè els doni escalfor,

i a l'estiu no volen veure'm

i em fan jeure en un racó.

(L'estufa)

*

Sabeu què podria ser

que quan fa bo s'està a casa

i quan plou surt al carrer?

(El paraigua)

*

Té esquerdes i no és miloca,

té tela i no és anyell,

té molles i no és rellotge.

(el paraigua)

*

Tamany d'una perola,

té ales però no vola.

(el barret)

*
Envolte colls i collets,
 tant d'elles com d'ells.
(la bufanda) 

*