11.2.08

Endevinalles sobre l'hivern

Volem compartir amb tots vosaltres un recull d'endevinalles, en català, sobre l'hivern. Les endevinalles les hem dividides en dos apartats: endevinalles meteorològiques -sobre el clima- i endevinalles sobre la vestimenta d'hivern. Aquesta vegada hem ficat les solucions. Esperem us siga útil:


Endevinalles de l'hivern: el clima

Sóc fred i fosc i plujós,
els pobres fugen de mi
com si els empaités un gos,
i els rics s'amaguen a casa
tot cercant-hi un bon redós.
(l'hivern)

Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l’instant?
(la pluja)

Sempre que et toco no em veus,
volo sense tenir ales,
xisclo sense tenir boca,
i faig mal moltes vegades.
(el vent)


A l'hivern que és quan tinc vida, /tota la gent m'avorreix.

A l'estiu, que em quedo a casa, /tothom va darrera meu.
(El gel)

Un llençol apedaçat
punta d’agulla no hi ha tocat.

(els núvols)

Brama, brama com un bou
i enlluerna com l'or.
Què són?
(el llamp i el tro)

Què és allò que espanta tant,
que en fuig tothom a l'instant?
(la pluja)

Una cosa blanca, blanca,
s'agafa i no s'aguanta.
(la neu)

Corre molt i no el veus gens,
i et molesta quan el tens.
(El fred)


Què és allò que
el foc no pot escalfar?
(La neu)

Jo sóc fill de l'aigua,
fill ben natural,
i a ésser aigua torno
sense fer cap mal.
(El gel)

Les caputxes de Na Lionor
tapen les muntanyes, però els rius no.

(la neu)

Sóc un cos que ningú no ha vist
però visc entre els mortals;

i el dia que jo falti

moriran homes, plantes i animals.

(L'aire)

Davant vostre sempre estic

i no em veieu ni m'agafeu,

no tinc cap color en petit
i en gros som de lo més blau.
(L'aire)




Ningú no em veu,
però amb l'ai al cos
jo em trobo contínuament;
a l'hivern sóc molestós
i a l'estiu em cerca la gent.
(l'aire)

Sense mullar-se molt ni poc,
neix enmig d'aigua i de llum
i brama quan li fan llum.
(el tro)

El sol la vida em dóna,
i ell em sol acabar.
Faig a la gent admirar
i encara que la gent em forma
a l'aire me'n torno a anar.
(La boira)

Una cosa que a tot arreu es posa
i al mar no gosa.
(la neu)

Vole sense ales,
xiule a tota hora
i ningú em veu ni em toca
(el vent)

Barrabàs truca a la porta
amb un ram de flors que porta;
no són fulles ni és ram,
Barrabàs se'n porta el camp.
(el vent)

Què és allò que vola
i mai no s'atura?
(el vent)

Segur que ningú no m'ha vist
tot i que toco tothom;
sense boca faig xiulets,
sense ales volo pel món.
(el vent)

Les muntanyes enfarina,
però agafada és massa fina.
(la neu)

Ho sabràs endevinar?
Una dama amb mantell blanc
que ho cobreix tot menys el mar,
on es fon just arribar.
(la neu)

Abundància de confetti
que els nuvols ragen de dalt;
al ciutadà fa respecte,
i al pagès, no li fa mal.
(la pluja)

Jo sóc fill rígid de l'aigua
glaçada a causa del fred;
no tinc vida, però guardo
els aliments ben sencers.
(el gel)

Jo sóc un estat de l'aigua
especialment a l'hivern,
que corona les muntanyes
acompanyant freda neu.
(el gel)

En el cel m'he format blanc i gelat,
caic com una boleta /i reboto com una pedreta.
(la calamarsa)

Estiu i hivern
s'està al terrat,
fred ni calor
no ha sentit mai.
(el parallamps)

No veus el sol, /no veus la lluna,

i si està al cel /no veus cosa ninguna.

(la boira)

Il·lustració de Barbara Lavallee


Endevinalles de l'hivern: la vestimenta...

Tinc cins habitacions,
cadascuna amb una persona
i a l'hivern quan fa fred
estan tots abrigadets.
Què és?
(els guants)

Porto cinc celdetes,
per cinc llogaters;
i els cinc conservo
ben calentonets.
(els guants)

De dia trota que trota
i de nit obri la bocota.
(la sabata)

Dos germanets
ben igualets;
quan són vellets,
obrin els ullets.
(els calcetins)

Una senyora se'n va al mercat:
-Posi-me'n un, posi-me'n dos,
posi-me'n tres, posi-me'n quatre,
posi-me'n cinc; no me'n posi més
que prou en tinc.
(els guants)

Pelut per fora, pelat per dins,
a l'hivern cerca'm, mai a l'estiu.
Jo tinc dos braços, mes mans no tinc,
però de les dames sóc ver amic.
(l'abric de pell)

No sóc cargol ni bolet
i la pluja em fa sortir,
si cau aigua m'estarrufo
i si fa sol estic pansit.
(el paraigües)

Igual que una Magdalena,
ploro si em fan treballar,
i no m’asseco les llàgrimes
fins que el cel s’ha asserenat.

(el paraigües)

Al cor de l'hivern em cerquen
perquè els doni escalfor,
i a l'estiu no volen veure'm
i em fan jeure en un racó.
(L'estufa)

Sabeu què podria ser
que quan fa bo s'està a casa
i quan plou surt al carrer?
(El paraigua)

Té esquerdes i no és miloca,
té tela i no és anyell,
té molles i no és rellotge.
(el paraigua)

Tamany d'una perola,
té ales però no vola.
(el barret)


Envolte colls i collets, /tant d'elles com d'ells.
(la bufanda)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies Salvia, un recull excel·lent que ens ajuda a jugar amb la poesia.

Silvia Jumillano

Anònim ha dit...

Quadrat i blanc,
de colors i olors,
de tela o paper
als nassos estic enganxat.
Què sóc?
(els mocador)

De la butxaca al nas
i del nas a la butxaca,
em passo tot l'hivern
treballant sense parar.
Què sóc?
(el mocador)

Salvia, a classe hem jugat amb les endevinalles de l'hivern. Gracies per la selecció. N'hem creat de noves. T'envie estes del mocador.
Besos.
Eulalia i els alumnes de la classe dels Ratolins (2n. primària)