Hui us volem regalar un preciós poema d'amor per a tots els lectors i lectores d'aquest bloc. Un poema d'amor de Liliana Cinetto, Amor en la Biblioteca. Són uns versos amb els que hem gaudit jugant en les sessions d'animació lectora en la Biblioteca de Cocentaina, però que, a més, ens encanta. Tant és així que es varem ficar en contacte amb Liliana Cinetto i li varem demanar permís per a traduïr-lo al català. Així que, amb el permís de Liliana Cinetto i d'Ediciones Atlántida -Buenos Aires, Argentina-, ens hem atrevit a traduir el poema (i li agraïm a Vicent Santamaria la revisió d'aquesta traducció). Un versos d'amor que cavalquen per les ones de l'Atlàntic, d'una a l'altra banda, amb dos llengües que ens agermanen amb la poesia.
Amor en la biblioteca està inclós al seu llibre 20 poesías de amor y un cuento desesperado (Buenos Aires, Editorial Atlántida, 2003).
Amor en la biblioteca
Liliana Cinetto
(traducció M. Dolores Insa)
Conten que conten que hi havia
una vegada una princesa
que vivia en un estant
d’una vella biblioteca.
Sa casa era un conte de fades,
que quasi ningú no llegia,
estava entre un diccionari
i un llibre de poesia.
Solament alguns xiquets
n’acariciaven les pàgines
i visitaven de vegades
el seu palau de paraules.
Des de la torre més alta,
sospirava la princesa.
Llàgrimes de tinta negra
lletrejaven la seua tristesa.
És que ella estava avorrida
de viure la mateixa història
que de tant repetirse
es sabia de memòria:
una bruixa l’encisava
per envejar la seua bellesa
i el príncep la salvava
per a casar-se amb ella.
Conten que conten que un dia,
just a l’últim estant
algú trobà un altre llibre
que no havia vist abans.
En obrir-lo amb suavitat
de les seues fulles groguenques
va eixir un capità pirata
que estava en aquesta novel·la.
Aguaitada entre les pàgines
la princesa el mirava.
Ell dibuixà un somriure
tan sols per saludar-la.
I taral·lejà la cançó
que el mar li canta a la lluna
i li regalà un collar
fet d’algues i d’escuma.
Assegut sobre un rengló
el pirata, cada nit,
l’esperava en un cantó
del capítol catorze.
I la princesa muntava
una escala de síl·labes
per trobar-se el pirata
en l’última represa.
Així es quedaven tot plegats
fins que traspuntava el sol,
escoltant el murmuri tebi
del mar, en un caragol.
Conten que conten que al maig
els dos se n’anaren un dia
i deixaren en els seus llibres
moltes pàgines buides.
Els personatges del llibre
ofesos protestaven
“Les princeses dels contes
no se’n van amb els pirates”.
Però ells ja estaven lluny,
molt lluny, en alta mar
i escrivien una altra història
conjugant el verb estimar.
El pirata i la princesa
aferrada al seu braç d’acer
naveguen per set mar
sen un vaixell de paper.
La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.
25 comentaris:
Gracias por el regalo.
Saludos
Quan entro al eu blog, mai sé si són millors les imatges o els textos, Sàlvia.
Segueix sorprenent-nos cada dia!
Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
Gracias, muchísimas gracias por el regalo, ha sido toda una sorpresa encontrar tu mensaje en nuestro blog.
Aprovecho para felicitaros, me encanta y suelo pasarme a leeros de vez en cuando. Estáis haciendo un precioso trabajo.
Besos
xelo y manu
Gràcies a tots vosaltres per tota la poesia que porteu a dins i perquè tindre-vos com a lectors del bloc és tot un luxe per a mi.
Gràcies pel poema i pel blog, encara que no sempre et poso comentaris, m'encanta, no cal dir-ho.
Què xulooooooooo! El coneixia en castellà i ara, en català encara m'agrada més (serà per la nostra sonoritat sentimental).
Molt d'amor poètic per a tú, Salvia.
Diana Lluch (Gandia)
Moltes gràcies, Sàlvia. Haureu disfrutat la traducció... Una abraçada.
Fantàstic. Demà el porto a classe. Petons.
Lauri :)
Moltes gràcies pel poema! Ara mateix el penjaré al bloc.
Quina sorpresa tan agradable per a mi entrar al correu i veure que m'han regalat un poema d'amor ni més ni menys.
Moltes gràcies Salvia de tot cor per ser tan atenta.
Manuel
M'agrada molt que un pirata i una princesa naveguin plegats, tant com el detall de que ens regalin un poema. Gràcies Sàlvia
Al penjaré al blog.
àngels
Precios!!!!!!!!!!!!!!.
Un poema dolç i bonic!!!.
Com aquest espai.
Una besada Salvia.
Carmi
És més interessant que la princessa se'n vagi amb el pirata que el rottlo "princep blau".
Un poema que finalitza deixant la porta oberta a altres vivències sentimentals dels protagonistes. M'agrada molt.
Feli, des de Sabadell.
Un preciós regal aquest que ens has deixat avui al bloc. La il·lustració és també fantàstica (rodona el poema). Una baraçada des d'Igualada.
Lola
Hola Dolores....tot un detall !!!
Aquest mati de divendres llegiré el teu post i la poesia als meus oients a l 'hora de començar el Magazzine a les 9'10h..Molt apropiat i tot un doll de sensibiltiat.
Saluda a Toni.Estic preparant un nou format per al nostre blog i la flor (fotografia) que ens va dedicar a La Plana Ràdio formarà part de l' anagrama.
Aqui ,a les Terres de l' Ebre, teniu uns amics...i seguidors
Salut
Josep
Gràcies pel poema!!!
Salutacions cordials
Pia Bosch
...I els buits del llibres
van ser omplerts
per lletres d'històries
dels pobles primers
que cantaven les faules
pels enamoraments.
I així molts personatges
de l'univers literari
trobaren un lloc
a un racó del món amatori.
Isabel Barriel
Fantàstic. Gràcies pel regal.
El bloc al que ens has enviat el comentari ja no l'actualitzem perquè ens vam traslladar a xtec.blocs. L'adreça actual és :
http://blocs.xtec.cat/antonibergos/
Salut.
Moltíssimes gràcies.
El poema és preciós.
Salut!
El poema us l'he didicat a totes i tots perque cadascu de vosaltres, amb la lectura d'aquest bloc, m'heu animat a seguir en aquesta tasca de difusió de la poesia. A més, he trobat en cadascú de vosaltres una empatia i sensibilitat digna d'estimar.
Us anime jo també a que des dels vostres raconets internaútics continueu difonent les vostres idees, sentiments, inquietuts, poemes, informació,... i així tots junts estarem units per aquests fils invisibles que, a la fí,s'uneixen en un cabdell que vol contenir un món més lliure, amb més pau i amor, amb més tolerància i sensibilitat, amb més compromís pels febles... amb més poesia.
Moltíssimes besadetes a totes i tots
Gràcies Sàlvia per l'obsequi, ens ha fet molt feliços.
Enhorabona pel vostre bloc, és meravellós.
La biblioteca de l'escola (Alcover)
Benvolguda Sàlvia.
Avui m'agrada poder-te anunciar que t'he dedicat un premi, que m'ha sobtat que encara no tinguessis.
Felicitats!
Salutacions cordials des de Vallromanes (Vallès Oriental)
Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
Moltes gràcies amb retard pel regal que ens has fet. Ara penjaré el poema al bloc i a la biblioteca. Aviam si s’animen els personatges que dormen entre les pàgines de les novel•les de la nostra biblioteca i inicien noves aventures plenes d’imaginació i de fantasia com la que explica aquest poema.
Biblioteca IES Josep Pla
Araceli
Oh, què bonic! Ara mateix li enviaré a Montse de La Biblioteca Sant Jordi.
Felicitats.
Gràcies, l'incipient bloc del IES L'Alzina s'ha fet gran amb vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada