4.2.08

De què m'he disfressat?, activitat de creació poètica a classe

Aprofitant la recent festa de carnestoltes, aquesta setmana us proposem jugar amb les disfresses i la poesia: una activitat poètica senzilla per a realitzar a classe.

Es tracta de que cada alumne diga de que s'ha disfressat (la barreja i diversitat serà el més interessant. Si tota la classe té la mateixa disfressa cal pensar de que els haguera agradat, a més, disfressar-se). Després, cal pensar en les característiques bàsiques de la seua disfressa. Per exemple, si s'ha disfressat de Superman / Superwoman les característiques més significatives seran les malles blaves, els calçotets o bragues roges, la capa roja i l'anagrama al pit. D'aquestes característiques en triem tres.

Els donem aquesta estructura de poema: 1r. vers, el nom de l'objecte o personatge que ens hem disfressat; 2n. vers, dos característiques bàsiques; 3r. vers, li llevem una característica.

De què m'he disfressat?

De Superman,
amb calçotets i malles blaves,
sense capa.


Podeu veure exemples al slide que hem creat: De què em disfressaré?, poema infantil per a Carnestoltes.
De què m'he disfressat?
De pingüí filipí,
amb potes i bec,
sense smoking
*
De marieta
amb closca rogeta,
sense puntets.
*
De papallona,
amb ales acolorides,
sense antenes.
*
De fada,
amb ales i corona,
sense vareta.
*
...

Podeu aprofitar l'aplicació de les NTs a classe i crear vosaltres també el vostre poema de carnestoltes en un slide, pujar-lo i compartir-lo amb tots nosaltres.

Animeu-se! Qualsevol excusa és bona per a soltar la ploma i enlairar els versos.

4 comentaris:

poesiaula ha dit...

No et podem seguir... la feina no ens deixa!
Gràcies per tantes idees fantàstiques.

Isabel

Salvia ha dit...

És que tú estas molt enfeinada amb el col·le i la poesia ("pluiempleada"). Espero estigues bé.
Ciao bambina

Anònim ha dit...

Així doncs seguim:

De cuinera,
amb barret i devantal,
sense cullera.

Una abraçada des d'Eivissa
Tere

Anònim ha dit...

De mòbil,
amb pantalleta de colors,
sense tecles

I els nens de la classe també.

Lluís Alperi (València)