4.2.08

De què m'he disfressat?, activitat de creació poètica a classe

Aprofitant la recent festa de carnestoltes, aquesta setmana us proposem jugar amb les disfresses i la poesia: una activitat poètica senzilla per a realitzar a classe.

Es tracta de que cada alumne diga de que s'ha disfressat (la barreja i diversitat serà el més interessant. Si tota la classe té la mateixa disfressa cal pensar de que els haguera agradat, a més, disfressar-se). Després, cal pensar en les característiques bàsiques de la seua disfressa. Per exemple, si s'ha disfressat de Superman / Superwoman les característiques més significatives seran les malles blaves, els calçotets o bragues roges, la capa roja i l'anagrama al pit. D'aquestes característiques en triem tres.

Els donem aquesta estructura de poema: 1r. vers, el nom de l'objecte o personatge que ens hem disfressat; 2n. vers, dos característiques bàsiques; 3r. vers, li llevem una característica.

De què m'he disfressat?

De Superman,
amb calçotets i malles blaves,
sense capa.


Podeu veure exemples al slide que hem creat: De què em disfressaré?, poema infantil per a Carnestoltes.
De què m'he disfressat?
De pingüí filipí,
amb potes i bec,
sense smoking
*
De marieta
amb closca rogeta,
sense puntets.
*
De papallona,
amb ales acolorides,
sense antenes.
*
De fada,
amb ales i corona,
sense vareta.
*
...

Podeu aprofitar l'aplicació de les NTs a classe i crear vosaltres també el vostre poema de carnestoltes en un slide, pujar-lo i compartir-lo amb tots nosaltres.

Animeu-se! Qualsevol excusa és bona per a soltar la ploma i enlairar els versos.

4 comentaris:

Isabel Barriel ha dit...

No et podem seguir... la feina no ens deixa!
Gràcies per tantes idees fantàstiques.

Isabel

Sàlvia ha dit...

És que tú estas molt enfeinada amb el col·le i la poesia ("pluiempleada"). Espero estigues bé.
Ciao bambina

Anònim ha dit...

Així doncs seguim:

De cuinera,
amb barret i devantal,
sense cullera.

Una abraçada des d'Eivissa
Tere

Anònim ha dit...

De mòbil,
amb pantalleta de colors,
sense tecles

I els nens de la classe també.

Lluís Alperi (València)