Paraules d'amor i refranys catalans

Aquest mes el volem omplir de romanticisme -que no d'empalagosamenta-. Us recomanem un llibre recient publicat, Paraules d'amor i refranys catalans, editat per L'Esfera dels Llibres.

Assenyala Marta Pessarrodona al pròleg, estem davant d’un tast, d’un pròleg, d’un aperitiu per a lectures successives que, de moment, crec que ja obre la gana per allò que és important, la poesia i lírica. Perquè de lírica, sempre n’hi ha hagut i, gosaria dir, sempre n’hi haurà. Canviarà la vaixella, però sempre exigirem la menja. Sempre exigirem l’amor, com bé va dir Éluard, i hi va afegir la poesia. Aquesta antologia ho prova.

L'antologia inclou des de la poesia trobadoresca fins l'actualitat (Joan Maragall, Joan Salvat Papasseït, Marià Manent, Salvador Espriu, J. V. Foix, Clementina Arderiu, Carles Riba, M. Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal, Pere Quart o Marta Pessarrodona)

De la web Estima en català hem copiat aquest poema de Lluís Llach:

Per un tros del teu cos
Lluís Llach
Per un amor tan tendre

què donaria jo,

què em deixaria prendre

per un tros del teu cos.

Com el pagès que es lleva

per a fer el seu camp d'or,

jo et faria meva,

et llauraria el cos.

Pels teus ulls tan negres,

jo apagaria el sol;

que només les estrelles

fossin el teu bressol.

Junts faríem la drecera

caminant sense por;

jo et trauria les pedres,

i el vent del nord, la pols.