Un llibre de poemes amb molta marxa, amb ritme de rock and roll, per a gaudir de la poesia en una sintonia diferent. Estem parlant del llibre d'Antonio Orlando Rodríguez, poeta cubà, El rock de la momia y otros versos diversos, publicat per Alfaguara Infantil i Juvenil i que està il·lustrat per Daniel Rabanal.Un poemari original, fresc, lúdic, divertit, intel·ligent. Per les seues pàgines conviuen les més antigues estrofes poètiques amb les manifestacions més actuals de la música popular, els personatges del cinema i la literatura de terror i la vida quotidiana. Segons el propi autor és un homenaje a las criaturas que pueblan nuestras más deliciosas pesadillas.
Dels quince texts que conformen la seua primera part, Concierto roquero, trobem títols com Rock del hombre-lobo, Himno de los esqueletos, Balada del jinete sin cabeza, Rock de los espantos espantados. Aquest últim està estructurat com una espècie de cançó protesta:
Si te hacen temblar
los cuentos de espantos,
te diré, en secreto,
que no es para tanto.
La gente se piensa
que en el Otro Mundo
todos los espectros somos furibundos.
Los hay de temer,
no lo he de negar,
pero Aquí hay de todo
al igual que Allá.
Desmitifica als clàssics personatges de terror, els humanitza ( a l'estil Tim Burton):
Rock de los espantos espantados
El mundo de ustedes
nos llena de susto.
Ya casi ni vamos
pa' evitar disgustos.
Lo que hemos visto
nos ha puesto en shock:
guerras, injusticias,
odio, incomprensión.
(…) Al lado de algunos,
somos corderitos
que no amedrentamos
ni a los más chiquitos.
La fama de monstruos
no hay quien nos la quite.
Pero ¿será justa?
Piénsalo y me dices…".
Amb molt d'humor s'ho pren aquest esquelet:
Quedarse sin carne
no es cosa terrible,
pues en puros huesos
uno es más flexible.
No hacen falta dietas
ni bajar de peso,
estás a la moda
sin sufrir por eso.
Te sientes ligero,
no pasas calor
y a la hora del baile
te mueves mejor.
L'autor té un magnífic domini del llenguatge poètic, propi i de la mètrica clàssica. Són exemples al llarg del poemari les liras renacentistas, ovillejo, zejel, lay, coplas de pie quebrado. Utilitza versos d'art major i menor, passa de la rima assonant a la consonant, de llargs poemes als haikus. Versos alliberats de corsés i que saben acompanyar la musicalitat del seu contingut.
Antonio Orlando Rodríguez és coeditor, junt a Sergio Andricaín, de la revista virtual de LIJ Cuatrogatos (que ens sap greu que últimament no edite més números).
1 comentari:
Els cubans tenen un sentit del metre molt viu. Només la seva capacitat de repentizar ja és per treure's el barret.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada