Navegant pel ciberespai hem tobat un bloc que ens ha encantat: Desenvolupant la creativitat social. Hem trobat en ell un article sobre el somriure que us recomanem que llegiu i hem copiat aquest preciós poema que compartim amb tots vosaltres.
La meva felicitat
Eusebi Sánchez
Eusebi Sánchez
Sóc feliç quan parlo amb tu
i… a casa meva tot va bé…
quan el cel és blau,
quan la gent somriu
i la veritat guanya.
Sóc feliç quan els ocells
canten,
quan surt el sol,
quan hi ha respecte
i mor l’enveja.
Sóc feliç quan els malalts
guareixen,
quan comença la nit,
quan neix un nen
i regna la cordura.
Però, saps ?
quan més feliç sóc
és… quan parlo amb tu
i… a casa meva tot va bé.
i… a casa meva tot va bé…
quan el cel és blau,
quan la gent somriu
i la veritat guanya.
Sóc feliç quan els ocells
canten,
quan surt el sol,
quan hi ha respecte
i mor l’enveja.
Sóc feliç quan els malalts
guareixen,
quan comença la nit,
quan neix un nen
i regna la cordura.
Però, saps ?
quan més feliç sóc
és… quan parlo amb tu
i… a casa meva tot va bé.
La il·lustració és de Miroslaw Pieprzyk.
1 comentari:
Us atorgo un dels premis de blocs, per la meravellosa tasca que feu. El podeu veure al meu bloc.Podeu traspassar-lo a 5 blocs més.
Enhorabona!!!
Publica un comentari a l'entrada