Tot és ficar-se, remenar en el calaix de la imaginació, donar ales als versos i... els resultats són sorprenents. Hem trobat un llogaret a la xarxa ple de poemes infantils de "petits grans poetes". Els xiquets i xiquetes de l'escola pública Àngels Garriga -barri de la Font d'en Fargues (Horta) de Barcelona- del curs de sisè d'Educació Primària, han penjat a la seua web un poemes preciosos de creació pròpia.
Doneu-li una ullada hi ho comprovareu.
Per obrir boca us copiem ací alguns dels seus poemes:
LA VIDA
(Monkey?)
De la maternitat a la guarderia
de la guarderia al parvulari
del parvulari a la primària
de la primària a la E.S.O
de la E.S.O al batxillerat
del batxillerat a la carrera
de la carrera al ofici
del ofici a la mort
Reencarnar i tornar a començar
ESTIC ENAMORAT
(Dani Tornos Rodríguez)
No puc dormir,
estic enamorat.
No puc estudiar,
estic enamorat.
No faig els deures,
estic enamorat.
Em surten poesies només bufant,
estic enamorat.
Només penso en ella,
estic enamorat.
No sé què faré!!!!!
Ja m’ho temia:
estic enamorat!!!!!
PERQUÈ?
(IBM)
Perquè ploro, si les llàgrimes puc retenir?
Perquè crido, si ningú em pot sentir?
Perquè estic trista, al contrari de tothom?
Perquè m’ha creat així el món?
Perquè guerres, i perquè por?
Perquè guerres, i perquè por?
Perquè enemics i perquè dolor?
Perquè blanc, si tot és negre?
Perquè tristor, si tot està alegre?
Perquè?
EL CIRERER
(Helena Calafell Muñoz-Castanyer)
Caminant per la plana
He vist un cirerer.
Els cabells em tapaven la cara
amb un vent lleuger.
Era petit,
no tenia ni una fulla.
Les flors amb el vent
li relliscaven dels braços suaument.
Jo em preguntava si cireres vermelles en faria
en aquell paisatge sec i planer.
Jo pensava en les cireres
i en el bon temps vinent.
Boles de foc
que brillen amb la llum de ponent
seductores per fora
i per dins consistents.
Penjades me les imagino
i amb delit espero que arribi l’estiu
per veure el cirerer
d’un vermell viu.
IDEES
(Eva Serrano Canudas)
No sé que fer,
Que pensar,
necessito una idea per escriure
per expressar i crear.
Ja sé! Faré...
Començaré per fer punta al llapis
em concentraré...
i una poesia en aquest paper escriuré.
La il·lustració és de Rosina Wachtmeister.
2 comentaris:
QUANT D'HUMOR I REFLEXIÓ EN AQUESTA GENT TANT MENUDA. SÓN BONS.
GERTU RODRÍGUEZ
Ai...! la vida és un sospir i vista com aquest poeta és com una rialla "acadèmica".
Salut, Sàlvia.
Helena Dominguez, Mallorca
Publica un comentari a l'entrada