No és la primera vegada que us recomanem la lectura dels poemes que Joan Josep Roca Labèrnia, molt sovint, va publicant al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un goig passejar-se pel seus versos i llegir les seues reflexions. Ens agrada!
Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.
És un pare poca-solta,
És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.
Arriba, xiula, es queixa
Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.
Ni saps quan ve tot encès,
Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.
Però, a cops, de tant en tant,
Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.
La il·lustració és d'Horacio Gatto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada