3.5.11

Plastilina i versos per moldejar el cel: poesia per jugar i crear


Plastilina del cielo
(Natalia Pacheco Sevilla)

¡Cómo se divierte el cielo
jugando con plastilina!
Ahora moldea una cara,
ahora le pone melena.

-¡Huy,
se le cayó la nariz,
una oreja y otra oreja!
-Ya es un globo solitario.
-O tal vez... una cometa.

Con plastilina de guata,
con algodones de cera,
el cielo sigue jugando
con simpáticas caretas.

Y te divierte mirarlo
en las mañanas de azúcar
y en las tardes de canela.

La il·lustració és d'Adam Quest.

2 comentaris:

elmaestrojuan ha dit...

Enhorabona per ser finalista d'Edublogs!

Sàlvia ha dit...

Gràcies, gràcies, gràcies. Ara resta la recta final, la més difícil!

Besadetes