Hi ha moltes i diferents maneres de sentir l'amor i expressar-ho poèticament, i ens ha agradat molt com ho fa el poeta Manuel Forcano. Partint del "jo" cap a l'estimat/da, com entrar en contacte amb allò forani on es sentim estrangers.
El meu país és el desig
que em fa anar a l'estranger de mi.
Sóc sempre emigrant al cor d'algú:
li prenc l'idioma,
el clima, el cos,
menjo el que hi ha,
allò que em donen.
Fins que,
llei en mà,
m'expulsen
o jo surto a cercar nous horitzons.
Mans invisibles ens empenyen.
No sé si prospero.
Sobrevisc.
La il·lustració és de Julia Kuznecova.
2 comentaris:
L'amor es una bona poesia, el cor vermell com un tomaquet jo he estat alguna vegada enamorada pero... així es la vida, no.
L'amor és causa de felicitat i també de dolor... la seua absència produeix també els mateixos efectes. Què curiós!
Besadetes vermelles per a tu
Publica un comentari a l'entrada