24.5.11

Poesía araboandalusina / Poesia àrab-andalusí / الشعِْرُ الانْدَلُسِ


Hui us recomanem un blog: Poesía araboandalusina. Està editat per Salvador Jàfer i Sanxis i podem trobar textos, imatges, audiovisuals, informació, etc. sobre esta poesía.

Cal anar recuperant el nostre passat, la nostra cultura, la nostra poesia i donar-la a conèixer. Un blog interessant. Doneu-li una mirada. D'aquest lloc hem copiat aquest poema:

ʔIbnu Ḫafāğah / ‎إبن خفاجة
‎(Alzira, 350h/1058c — 533h/1138c)‎
الأندلس جنَّة الخُلدِ

يا أهْـلَ أندلــس لله درُكـم ُ / ماء و ظــلٌ و أنهار و أشجــارُ
‎ما جَنة الخُلد إلا في دِياركُمُ / ولـو تخيرتُ هـــذا كـنتُ أختــارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النارُ

Alandalús, paradís de l'eternitat
al-ʔandalus ğannatu l-huldi

yā ʔahla ʔandalusin li-llāhi darrukum /‎
maʔun wa ẓillun wa ʔanhāru wa ašğāru
mā ğannatu l-ḫuldi ʔillā fī diyārikum /‎
wa law taḫayyartu hāḏā kuntu ʔaḫtāru /‎
lā tuḥsabū fī ġad ʔan tadḫulū saqaran /‎
fa-laysa tudḫalu baʕada l-ğannati n-nāru
‎[Castellà]‎
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!‎
Agua, sombra, ríos y árboles.‎
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.‎
Si yo escogiera, por éste optaria.‎
No temáis entrar en el infierno:‎
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.‎
‎[Català]‎
Gent d'al-Andalús, quin goig el vostre!‎
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.‎
El paradís etern és a ca vostra.‎
Si em deixaren triar, meu me’l faria.‎
Viviu-lo. No tingueu por de l'infern.‎
No s’entra al foc després del paradís.‎
La il·lustració és d'Albena Vatcheva.