29.7.10

Versos en català: una web de poesia catalana



Us recomanem li doneu una ullada i una llarga llegida al web Versos.cat. Un grup interessant de joves poetes (al menys, tots joves d'esperit)  s'ha unit per anar penjant els seus poemes en català i articles sobre literatura. Algunes i alguns d'ells són ja força coneguts en aquest raconet de poesia (Sílvia Bel, Carolina Ibac, Daniel Ferrer i Esteban, Lluís Calvo...) i altres que hem llegit però que encara no hem penjat cap poema seu (David Caño, Eva Alloza, Carmen Moreno, Anna Fenoy, Jaume Garrié, Francesc Arnau, Gemma Gelabert, Quim Martínez, etc...).

Un lloc molt recomanable que afegim als nostres favorits. Els felicitem per portar endavant aquest brillant projecte poètic. Tot un arbre on van brotant fulles, flors i fruits de poesia, amb uns grans arrels.

Els poemes que hem ficat a continuació s'han copiat d'aquest espai.

Si tens fred
(Daniel Ruiz-Trillo)
Si tens fred,
posa't les tres primeres lletres del pijama,
perquè les altres tres
ja les portes sempre posades.
*
Goma màgica
(Miriam Basco)
Una goma màgica et regalaria
per a que els turments i
els mals moments
puguessis esborrar.
Borra borra borra
envia’ls a la porra!
Que no te’n quedi cap
a la testa fica’t un tap
I somriu de felicitat.
*
Run-runejo
(Carmen Moreno)
Seure al tronc ample
d'un arbre de copa oberta
enmig d'una piramidal
allargassada
de línies blaves
amb una cimera
apuntant al cel
sense tocar-lo
entre palmeres
i escutures congelades
en una edat sense temps.

Un terra fresc, verd.
Dues parelles
aparellades:
una, jove,
l'altre, ja vella.

Run-run.
Ronronejar.
Rumiar una nostàlgia
mentre el so proper d'un saxo
en la fondària
em recorda a mi
asseguda al tronc d'un arbre
apuntant al cel
sense palpar-lo.
 *
Veus
(Francesc Arnau)
Hi ha veus com trons de fortes.
Hi ha veus com pous de fondes.
Hi ha veus com nits de fosques.
Hi ha veus com rius de llargues.
Hi ha veus com mars d’extenses.
Hi ha veus com focs d’ardents.
Hi ha veus com mels de dolces.
Hi ha veus com plors d’amargues.
Hi ha veus com gels de fredes.
Hi ha veus subtils com vents.
Hi ha veus que, a hores d'ara,
no saps si tenen veu,
i resten en silenci
fins que arribe el bon temps.

La il·lustració és de Joyce Hesselberth.

1 comentari:

Niquita ha dit...

Enhorabona per el bloc!! M'encanta i m'es molt útil a l'hora d'explicar-li contes al meu petit princep..
Saluacions
Verònica