Impossible avorrir-se jugant amb els embarbussaments. Proveu-ho! Però a més ací us fiquem un poemes infantils, de Carles Cano, que per la seua forma poètica són autèntic embarbussaments. Llegiu-los en veu alta i ho comprovareu! Un embolic a la llengua, arrrgg... molt divertit! Gràcies, Carles, per fer-nos riure una estoneta a ritme de poesia.
A La Font Roja hi ha una cabra
(Carles cano)
A La Font Roja
hi ha una cabra
boja,
pèl-roja,
escarxofada
banyuda,
culicuapeluda.
Té quatre cabridets
bojos,
pèl-rojos
escarxofats
banyuts
culicuapelats
*
Un ratolí de Rocafort
(Carles Cano)
En Ramon Romaní
ratolí de Rocafort
trobà un teuladí
menjant al seu hort
Què rosegues, colibrí,
pujat dalt del branquilló?
Tu no menges mosquits
mosques, cuques i abellots?
Jo no sóc el teuladí
menja-mosques i moscots;
ni tampoc el colibrí
que va de flor en flor.
Sóc un tord d’Algemessí
m’agraden els albercocs,
i va i passava per ací
i he parat a fer un mos
Doncs, arrea-te-la rossí!
O et llançaré un bon roc.
Que no vull al teu cosí
ni a tots els del teu lloc.
Ramon llançà el projectil,
que passà prop del pardalot
i alçant el vol va dir així:
2 comentaris:
ams
sms?
Publica un comentari a l'entrada