26.7.10

Cartas a Ophélia, de Fernando Pessoa: llibre de poesia


L'editorial Libros del Zorro Rojo acaba de publicar un recull de 48 cartes i 16 poemes de l'escriptor portuguès Fernando Pessoa, amb el títol Cartas a Ophélia. Cartes d'amor i poemes adreçats a la jove Ophélia Queiroz que ens donen testimoni de l'idil·li amorós que al llarg d'un temps, justament en els anys més decisius de la producció literaria de Pessoa, manté l'escriptor.

L'amor comença en 1920 quan Ophélia, amb 19 anys, entra a treballar en les oficines de Félix, Valladas & Freitas de Lisboa, on Pessoa -32 anys- s'ocupava de traduir la correspondència comercial. A partir d'aquest moment comença una història d'amor que es fonamenta en gran part amb les cartes. Les cartes estan dividides en dos parts, com la sua relació, al llarg de 1920 i de 1929a 1930. Un interessant document biogràfic-epistolar. Els poemes estan escrits en el temps de la seua relació i posteriorment.

Amb aquesta edició s'ha aconseguit rescatar un clàssic, embellir-lo -amb les fantàstiques il·lustracions d'Antonio Seguí- i apropar-lo als joves lectors. El pròleg, d'Antonio Tabucci, reflexiona sobre aquest epistolari amorós.

Todas as cartas de amor são
Ridículas.
Não seriam cartas de amor se não fossem
Ridículas.

Também escrevi em meu tempo cartas de amor,
Como as outras,
Ridículas.
As cartas de amor, se há amor,
Têm de ser
Ridículas.

Mas, afinal,
Só as criaturas que nunca escreveram
Cartas de amor
É que são
Ridículas.

Quem me dera no tempo em que escrevia
Sem dar por iso
Cartas de amor
Ridículas.

A verdade é que hoje
As minhas memórias
Dessas cartas de amor
É que são
Ridículas.

(Todas as palavras esdrúxulas,
Como os sentimentos esdrúxulos,
São naturalmente
Ridículas).
*
Todas las cartas de amor son
ridículas.
No serían cartas de amor si no fuesen
ridículas.

También escribí en mi tiempo cartas de amor,
como las demás,
ridículas.

Las cartas de amor, si hay amor,
tienen que ser
ridículas.

Pero, al fin y al cabo,
sólo las criaturas que nunca escribieron cartas de amor
sí que son
ridículas.

Quién me diera en el tiempo en que escribía
sin darme cuenta
cartas de amor
ridículas.

La verdad es que hoy mis recuerdos
de esas cartas de amor
sí que son
ridículos.

(Todas las palabras esdrújulas,
como los sentimientos esdrújulos,
son naturalmente
ridículas).

2 comentaris:

C. Cardoso ha dit...

As cartas de amor são sempre bonitas. As de Eça para a sua esposa e outras.
Este poema é um ícone.

Ana ha dit...

Sálvia, que bom encontrar aqui Fernando Pessoa, um dos poetas que devorei na minha adolescência. E adoro este poema: "Todas as cartas de amor são ridículas". :)
Venho muitas vezes ao teu blogue mas poucas vezes comento. Mas gosto muito.
Bjs
Ana T.