Ens han regalat un poema, preciós, i no podem deixar de compartir-lo amb tots vosaltres. Núria Freixa ens descriu en Cap el tard, a "La Llarga" la seua visió d'una vesprada d'estiu, a la vora de la mar, des dels ulls de la infantesa. Gràcies, Núria, ens ha encantat el regal.
Cap el tard, a "La Llarga"
Amb un fil de ratlla fina
es perfila l'horitzó.
Com caiguda del no-res
talment com una enganxina,
hi trobem una gavina.
I arran de mar una nina,
adobant el seu castell,
joguina de plastilina,
fet d'aigua i de sorra fina,
traginats per un cubell.
Al tombant d'aquesta tarda,
amb fons de violeta i malva,
encén el llum un vaixell.
I a la nina i al castell
la gavina i l'enganxina
la tarda i la sorra fina
la llum malva i el cubell...
amb un fil de ratlla fina
me'ls duc posats a la pell.
La il·lustració és de Shirin Sahba.
2 comentaris:
Moltes gràcies per compartir-lo, és preciós!
Sàlvia, cal corregir un vers: en comptes de "I a la nina i al castell" cal que posi " i la nina i el castell"
Gràcies per això i més.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada