És sempre un plaer rebre poemes de regal i compartir-los amb tots vosaltres, més encara si són tan boniquets com aquests dos, de Francesca Aubanell, tots dos girant al voltant d'uns mags molt especials que ben aviat ens vindran a veure: Melcior, Gaspar i Baltasar. Gràcies, Cesca, pels teus bells, simpàtics i dolços versos.
Somnis de Rei
Voldria un bon dia
ser patge reial
per llegir les cartes
de tots els infants.
Cartes plenes de desitjos.
d’il·lusions,
d’innocència, fantasia
i emocions.
I en la nit màgica
amb els sacs ben carregats
començaria a repartir
als menys agraciats...
Un xic d’esperança,
per als desesperançats
i un xic de pau
i un xic d’igualtat
i un xic d’alegria
i un xic de justícia
i un xic d’il·lusió...
Regals de debò!
I amb un somriure ample
a palau me’n tornaria
molt reconfortat
segur que em sentiria.
*
El camell d'en Melcior
Els Reis enfilen el pont
rabents cap al Portal
l’estel els il·lumina
per si es perd algun regal.
El camell d’en Melcior s’atura
i comença a esbufegar
- Què tens? Què et passa?
Que no pots continuar?-
li diu a cau d’orella
el rei molt amoïnat.
Són molts anys de portar pes
fent sempre el mateix camí
Jo ja sóc vell i l’esquena
se’n comença a ressentir.
Un patge li alleugera la càrrega
i alerta el rei Baltasar
- Si aquest camell no millora
el veterinari s’haurà de trucar.
Uns massatges, unes fregues,
un pegat, molta escalfor-
proposa el rei Gaspar
per a calmar-li el dolor.
L’endemà quan es lleva
el camell reviscolat
es raspatlla ben bé el gep
i emprèn el camí de bon grat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada