11.11.08

L'Alícia i el príncep: poesia trencant el tòpic de la princesa i el príncep blau


...I els tòpics es trenquen, als contes i als poemes (malauradament encara perduren alguns en la vida real). Les joves ja no esperen al príncep blau, ni besar al gripau... volen viure elles les aventures i que els seus somnis més secrets es porten a la realitat. Caldrà espavilar als prínceps dels contes i la seua mentalitat, doncs si van a la recerca de princeses encisades pel seu poder, tal vegada sols troben...carabasses.

Això és el que ens diu el poema, L'Alícia i el príncep, de la nostra amiga i poeta Júlia Costa.

L'Alícia i el príncep

L’Alícia dormia sota d’una alzina
I el príncep dels somnis la va despertar:
-Vols ser la princesa del palau de vidre,
la reina més bella d’un regne llunyà?

-No vull ser princesa, ni tampoc ser reina,
vull ser àliga blava al cel transparent,
vull ser marinera, al mar dels meus contes,
o cercar planetes al gran firmament.

El príncep dels somnis va fer mitja volta,
I al trot sense pressa pel vell camí ral,
Va tornar al seu regne de palaus de vidre
Amb una carbassa al sarró reial.
La il·lustració és de Tracey Long.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Preciós poema de Júlia. Petó.
Elena Boart

Sàlvia ha dit...

Tots els poemes de jülia són estupendos, amb gran sensibilitat i tocs d'humor, com aquest. Et recomano la lectura dels seus llibres i els poemes que estan editats en aquest blog.

Besadetes

marta ha dit...

Hola primer de tot m'agradaria felicitar-te pel teu bloc.

En primer lloc perquè com a mestra em sembla una font inesgotable de recursos molt útils per a l'aula.

En segon lloc dir-te que a nivell personal, m'encanta passejar-me llegir els nous post...

realment el felicito, gràcies per la feina que fas

Una abraçada

MARTA

Sàlvia ha dit...

Marta, m'has fet posar "colorá". El nostre objectiu és difondre la poesia, que augmente el número de lectors, a més de difondre les magnífiques il·lustracions dels artistes actuals.

M'encanta conèixer-te,malgrat ser sols a nivell virtual, i saber qui hi ha "ahí" al darrere de la pantalla de l'ordinador. Quan escric hem sembla que estic sola i que tal vegada els post no interessen a ningú. Per això són tan importants els comentaris i, més encara, si són com els teus: encoratgen a continuar escrivint i enlairant els versos.

Besadetes, Marta