Acaba de publicar-se, en la seua traducció al castellà, Libro de los gatos sensatos de la vieja zarigüeya, de T.S. Eliot, amb unes magnífiques il·lustracions de Laia Arqueros. Ho ha fet l'editorial El Gaviero, gràcies a la llavor traductora de Juan Bonilla que ha realitzat una autèntica fil·ligrana poètica, respectant l'autor i endinsant-se en el seu món per a fer-lo viure als menuts.Poesia i il·lustració van de la mà. La temàtica gatuna, el to d'humor, l'exploració lingüística de la poesia... tota una sèrie de factors que fan del llibre una peça poètica fonamental per a passar-ho bé amb els xiquets, riure's junts i endinçar-se amb Elliot pel camí de la poesia.
Eliot va fer de Cats (1939) tot un artefacte líric-dramàtic, que després es convertiria en un musical. Ara Juan Bonilla el refà, reemprenent el seu sentint original.
I per anar obrint boca:
El nombre de los gatos
(T.S.Elliot)
Ponerle nombre a un gato, no te asombres,
es cosa complicada y no banal.
Seguro que piensas que estoy muy mal,
pero es que un gato ha de tener tres nombres.
De ponerle el primer nombre se encarga
la familia. Serán nombres de gente
común: Pedro, Gabriel, Andrés, Vicente.
Ya veis, la lista puede ser muy larga.
Claro que algunos prefieren la opción
de emplear nombres más rebuscados
en los eufónicos tiempos pasados:
Electra, Godofredo, Napoleón.
Pero los gatos, que son muy soberbios,
han de emplear apodos contundentes
que les ayuden a ir entre las gentes
con paso firme y sin perder los nervios.
...
La canción de los melifluos
(T.S.Elliot)
...Dedican el día a aseo y descanso,
se secan las patas con mucho cuidado,
lavan sus orejas hasta que en el cielo
asoma la luna meliflua brillando...
Los gatos melifluos son blancos y negros
los gatos melifluos de poco tamaño,
los gatos melifluos, la luna en sus ojos,
los gatos melifluos brincando en sus zancos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada