17.2.07

Cruïlla, poema de Gonzalo García



Ja hem començat a rebre alguns poemes, que volem compartir amb vosaltres. Un rodó botó de mostra, el poema de Gonzalo García, amic i company en aquests avatars poètics.

CRUÏLLA
A la cruïlla,
blanc i groc, cap a l’esquerra;
roig i blanc, cap a la dreta;
i endavant, el senderol
que va a la Font de l’Obac.
*
Per allà ve una oreneta,
per allí ve un esquirol,
i jo seguiré fent via
a la closca d’un cargol.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta el poema de Gonzalo. Avui el lleguiré als meus alumnes. Puc enviar-ne en castellà?
Rocio Espí

Ana Lorenzo ha dit...

Rocío, en castellano, del mismo autor hay un precioso libro publicado por el CEPLI: La vieja Iguazú. Es en verso y es una delicia: te ríes, lloras un poco... seguro que a tus alumnos les encanta.
Un saludo

Sàlvia ha dit...

Clar que sí, biblingüisme total. Espere els vostres poemes en castellà o català. Per cert, fes-li cas a Ana i llig-te "La vieja Iguazú", mastega poquet a poquets els poemes i després fes-ho amb els teus alumnes. Una experiència inobidable.

Darabuc ha dit...

Em fareu enrojolar-me i ja crio barba... Una abraçada i gràcies.

Anònim ha dit...

Jo també he llegit "La vieja Iguazú". Un premi ben donat per a un llibre ple de sentiments. Als meus alumnes els agraden molt els seus poemes.
Clara

Darabuc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Darabuc ha dit...

Gràcies, Clara. Me n'alegro molt, sincerament. Si vols que passi per l'aula, avisa i ho mirem.

Unknown ha dit...

querido hermano ya sabes que te quiero como familia pero buscando poemas para mi trabajo me he emociado con tus versos un abrazo. esther