Amb el permís d'Isabel Barriel, volem compartir el final del seu Poemes de Biblioteca, que hi podem llegir complet al seu blog. Personalment m'encanta treballar en una biblioteca pública i, després d'haver llegit aquest poema... encara m'agrada més. Aprofite per donar-li les gràcies públicament a Isabel perquè sé que aquests poemes han sorgit compartint un interés comú per difondre la poesia entre els joves i menuts.
Poemes de biblioteca
V
Una biblioteca...
És el temple de les lletres.
És la seu del gran saber.
És la cuina dels projectes.
És el taller dels llenguatges.
És l’hotel dels idiomes.
És el mirall del cel obert.
És la pantalla del univers.
És el temps de glòria i goig.
És el kleenex per mocs i plors.
És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.
És el cau de les respostes.
És l’origen dels interrogants.
És el teatre dels éssers tintats.
És el museu de temps passats.
És la bodega d’una gran collita.
És el fum del foc sagrat.
És la vareta de les fades.
És el color de l’estiu al camp.
És el reducte del record.
És l’emoció del nouvingut.
És el vent de la renovació.
És el fanal de tots el calendaris.
És el refugi de la por.
És el pou de l’aigua fresca.
És el silenci i la remor.
És l’alegria de la vida.
És el botí de la cultura.
És el cofre immens dels mots.
És el laboratori de la creació.
És el telenotícies dia a dia.
És el molí dels cavernícoles.
És el mar de la serenitat.
És la lluna al meu terrat.
És de l’espiga el gra de blat.
És l’estam a la flor del safrà.
És el diamant que cada poble ha d’admirar.
6 comentaris:
Quin sospir! Després de llegir el poema m'apeteix entrar a una biblioteca. La del meu centre escolar no és com la de la foto, tan xula, però penjaré el poema d'Isabel i segur que els nens i nenes també sospirarant i compartirem el missatge del poema.
"Chapeau" pel poema, Isabel.
El poema té a més una estructura molt aprofitable si el volem fer servir a un taller o un aula, per tal que cadascú afegeixi el seu sentiment o la seva visió particular.
M'anime a continuar el poema:
És el racó dels meus estudis.
És el lloc on m'he enamorat.
És el silenci del temps aturat.
És on viuen els nans i gegants.
És la imaginació enquadernada
És...
M'ha motivat molt la lectura del poema d'Isabel.
Josep
Qué bé!... es pot anar fent llarg, llargggggg. Josep: molt bona idea.
Us convido a tots i a totes a seguir!
Isabel
És el bosc de Blancaneu.
És el llibres a l'abast.
És on poder somiar despert.
És l'infinit concentrat.
És l'olibà del mag.
És...
Tantes i tantes coses més.
Marisun
Publica un comentari a l'entrada