Sembla que ha tingut que entrar novembre per a que la tardor es faci visible. Dies de tardor i fred, de castanyes torrades i panellets, d'abrics i barrets, de poemes al cistell. Ja sabeu que també els mesos tenen els seus propis poemes -poemes mesos de l'any- i novembre el tenim ara poemat per Martí i Pol.
Cada mes vivim la poesia.
Novembre
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
La il·lustració és d'Aeppol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada