Entre les boires de la tardor... segur que al bosc trobem algun donyet -amb molta sort-. És que al bosc hi ha molts secrets amagats i no els podem veure més que amb les ulleres de la fantasia i de la poesia. Anem, doncs, a ficar-se-les i així podrem llegir el següent poema -per si de cas... aneu mirant sota el fullatge i als forats dels arbres, que és on es solen amagar.
Secretos del bosque
(Maura Echeverría)
Caminos que corren
y árboles que sueñan.
En el bosque hay duendes
que con miel se peinan.
Ojos musicales,
sonrisitas verdes.
El bosque me canta,
el bosque me pierde.
Salto un promontorio
respiro colores
y sorprendo liebres
asustando flores.
Rezan los amates,
se tiende la higuera,
y un hilillo de agua
se estira y me enreda.
En el bosque hay duendes,
duendes que me quieren;
caminos que corren
1 comentari:
En el si del bosc
En el si del bosc,
on rauen poncelles,
dibuixen estrelles:
lleures i foscors.
Un nan, ben gepic,
cercant nous bolets,
aquell verd que es perd
sota un sol amic.
Un mussol, eixut,
declamant als sords
qui volen dormir
mentre un raig petit
cerca, entre records,
dèries de l'estiu.
Publica un comentari a l'entrada