Qualsevol objecte pot ser poetitzat. És el poeta qui, amb el seu sentir i les seues paraules, ens obri el camí per a veure el món amb altres ulls, fins i tot l'objecte més insignificant. Tenim un exemple molt clar al poema de Karmelo C. Iribarren, La bolsa de plàstico: un problema tan greu com tenim amb l'ús i abús de les bosses de plàstic i tota la contaminació que produeixin i... llegint el poema en fa sentir certa tendresa per eixa bosseta que, solitària i reballada al carrer, somia en ser núvol. És la màgia de la poesia.
Bolsa de plástico
(Karmelo C. Iribarren)
Mírala
ahí
en mitad de la calle
sola
quieta
temerosa
de que aparezca el barrendero
soñando
con un poco de viento
para sentirse
nube.
Mírala
ahí
en mitad de la calle
sola
quieta
temerosa
de que aparezca el barrendero
soñando
con un poco de viento
para sentirse
nube.
La il·lustració és de Csil Cb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada