5.10.09

Fada de la nit: esclat de llum en versos


El mes passat us varem recomanar un blog sobre la poesia de Daniel Ferrer i Esteban i, entre els comentaris, Carolina Ibac i Verdaguer ens va d eixar un preciós poema. Versos des de la mirada de l'adult que ens porten pel túnel dels records a les fosques nits de la nostra infància. I sempre, contra la oscuritat, un poc de pols de poesia, màgia d'una fada nocturna amagada a l'avantsala de la porta dels somnis.
Gràcies, Carolina, pel poètic regal que ens has fet. Preciós! (espero que no siga l'últim). El compartim amb els lectors del blog.

Fada de la nit
(Carolina Ibac i Verdaguer)
Recordo la infantesa.
Recordo els somnis.
Recordo els malsons,
sola al llit,
a mitja nit,
a la foscor.
Recordo els plors.
Recordo la por.
Però tot s'acabava
quan una fada amagada
apareixia entre cortines,
m'acotxava i m'adormia.
Somnis íntims d’una fada amagada
a l’avantsala de la obscura sala.
Temeraris contes d'infants muts,
la nit amaga la fada,
el somni infant l'ha trobada.
La pau emergent
sota llençols de cotó i encens.
La fada sempre és present.
Rere queden els anys.
Ens esperen més panys.
L'infant ara és gran.
La joguina és record
de nostàlgia muda i íntima.
La fada ja no s'amaga
i la bruixa es pentina.
Recordo la fada
i la trobo a faltar.
Però sé on és,
allà a la sala,
on dormen els infants
entre somni i somni
abans de despertar.

La il·lustració és de T. Koni.

9 comentaris:

Daniel Ferrer i Esteban ha dit...

Fada amagada,
dolç embruix,
fada desitjada
a les nits fosques.

Arribes, somni endins,
arriba, d'infant a gran,
es pentina el temps,
el vers i el vent.

A l'avantsala de l'amor,
on tu neixes i creixes,
entre cortines adormides
abans l'adolescència vida,
quan tornem a les essències
que ens va du el món obert,
als sentits, sempre atents.

Despertem, fada de nit,
esclat de llum versàtil,
desitgem l'infinit, etern,
i ens veiem d'infants
nen un sol moment,
quan arribem al bes.

Bes d'una nit, per sempre,
bes dins el vers que encens,
quan no queden paraules,
les crees totes, a raig,
entre el sol i la lluna,
ets única, dolça, nua,
com els infants trobats,
per una fada amagada,
a la avantsala del goig.

Que ens du matinada enllà,
quan encara no som grans,
els gegants ens miren,
els nans es pentinen,
al final del carrer,
del somni primer,
del darrer, endins,
la màgia dels ulls
que miren la nena,
que miren al nen,
del primer al darrer
a l'últim moment.

Som somni,
serem somni,
sempre fidels.

Lurdes Estruch ha dit...

carolina: és molt dolç i càlid i amara tendresa. felicitats.

Carolina Ibac ha dit...

Gràcies a en Daniel, a la Lurdes i a aquest Blog pels vostres comentaris que m'ajuden a creure més en mi i m'encoratgen a seguir escrivint. La poesia de vegades s'amaga allà, amb la fada, a l'avantsala de les sensacions.

Admin ha dit...

Very nice! This is a wonderful blog... I had a great time browsing and reading your posts. You may also drop by my site if you have time. It's about christian books . I'm sure you'd find my site useful.

Sàlvia ha dit...

Açò si que és fantàstic, un aleteig poètic i encadenat de fades. Em guardo el poema, Daniel. Gràcies.

Besadetes

Sàlvia ha dit...

Carolina, les gràcies a tu per tenir tanta sensibilitat i bona poesia i per compartir-la amb nosaltres. Per a mi el teu comentari va ser un autèntic regal.

Estic meravellada amb les fades i el seu aleteig poètic, pols de màgia per a tots.

Besadetes

Sàlvia ha dit...

Lurdes, comprovo que ens encanten els versos y paraules de Carolina. Un plaer la visita i el teu pas per aquest blog.

Besaetes

Anònim ha dit...

He publicat un fragment del teu poema en una foto meva al flickr
http://www.flickr.com/photos/klintxifood/5727653071/
Si fos una molestia m'ho fas saber i ho trec.
Merci!

Sàlvia ha dit...

Suposo que a Carolina li encantará. Estan preciosos aquests versos entre les fades i flors de Girona.

Besadetes