Semblava que aquesta història dels prínceps blaus hi estava arraconada i que les joves actuals, marxoses i independents, estaven de banda de tot aquest muntatge que sembla decimonònic. Però no és així, tan sols cal veure la publicitat, o determinats programes i serials de la televisió -que no per ser brossa tenen poca audiència, sobretot entre els joves- per adonar-se'n que encara s'arrosega aquesta falàcia.
Com sempre, intentem prendre's les coses amb bon humor i donar-li a tot un caire poètic. Així, us invitem a llegir aquest poema, de María Rosal, Conjuro para convertir en príncipe a un sapo (seria interessant llegir-lo en una classe d'adolescents, amb xics i xiques, i veure quina és la seua apreciació del poema). Us aconsellem, també, que li doneu una llegida al poema de Júlia Costa, L'Alícia i el princep.
Conjuro para convertir en príncipe a un sapo
es tener un sapo guapo,
una varita encantada -de hada-.
Decir: hale hale hop,
el encanto se acabó.
Y si además te gustara
puedes casarte con él
-ya ves-.
Pero recuerda la historia:
falta el beso de la novia.
falta el beso de la novia.
Y yo que tú no lo haría
porque existen precedentes
de que después de besados
los príncipes tan osados
no saben freír un huevo.
¿Y qué han hecho
de su hada salvadora?
Pues en agradecimiento
la han convertido en señora
de su casa y de su escudo
y cada día menos bruja
y más maruja
limpia la casa y cocina
igual que cualquier vecina.
Mejor no beses el sapo
ni porque sea muy guapo.
La il·lustració és de Duda Dace.
3 comentaris:
Bó, molt bó! Ja, ja, ja.
Gemma ;)
¿cómo no besar? besemos todo lo que podamos, a mí me gusta
Santi, ahora, con lo de la gripe A...está el asunto chungo.
Publica un comentari a l'entrada