Segons la gran poeta infantil, Carmel Gil, cada estació té la seua pròpia fada que té cura per a que tot evolucione i funcione com cal. Com que ara acabem d'estrenar la tardor, també aquesta estació té la seua propia fada, la Fada de la Tardor / el Hada del Otoño.
Voleu conèixer-la? Doncs llegiu aquest poema i sabreu com és:
El hada del otoño
En el tronco de un madroño
vive el hada del otoño.
Aunque llueva o haga frío
coge gotas de rocío
y le hace a los animales
muchos collares iguales.
Sopla las hojas con celo
para que al caer al suelo
formen alfombra dorada
que cruja a cada pisada.
Va con su prima la ardilla
-y una seta con sombrilla-
a pasear muchas veces
y llena el cesto con nueces.
Y en el tronco de un madroño
duerme el hada del otoño.
La il·lustració és d'Ale Abreu.
6 comentaris:
Un poema molt maco, molt dolç! Als meus fills i a mi ens ha agradat molt!
Fins una altra,
Ai, quin goig llegir el teu comentari: has compartit el poemeta amb els teus fills!!! És adorable, fantàstic. Aquest és un dels objectius del blog, la poesia en la família (bressol de la lectura). Gràcies pel comentari, Àfrica, perquè em dona coratge per a continuar enlairant la poesia.
I ja saps, la poesia, a culleradetes, però tots els dies una dosi.
Besadetes per a tú i per als teus fills.
Gràcies, Sàlvia! A casa, però ho tenim fàcil, a la mainada els agrada molt la poesia. Cada dia a l'hora d'esmorzar llegim algun poema. Eduquem els nostres fills a casa i això ens dóna més tranquil·litat a l'hora de poder aprofitar aquestes estones reposades. El teu blog ens és una font fabulosa de recursos. Moltes gràcies!!
Caldrà que algun dia m'inviteu a aquest esmorzars poètics!
Doncs mira, si mai véns a l'Empordà, ja saps! Fins aviat!
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada