28.10.09

El gran libro de las nanas, de l'editorial El Aleph


Hui us volem recomanar un llibre que ens sembla de lectura imprescindible per a pares, educadors, biblioteques... Parlem d' El gran libro de las nanas. Las más bellas canciones de cuna en lengua española, desde sus orígenes hasta nuestros días, publicat per El Aleph i l'edició està a cura de l'escriptora Carme Riera.

El llibre està recien editat i és la primera antologia de cançons de bressol que inclou des de les cançonetes populars més conegudes fins les de grans poetes consagrats. "Nanas" de tot tipus: tradicionals, folklòriques, modernes, flamenques,... Anteriorment s'havia editat, en 1882, dins de l'obra de Francisco Rodríguez Marín una recopilació d'aquestes cançons de bressol en el cants populars espanyols. Ara tenim l'oportunitat de poder gaudir de la història de la nostra poesia des d'un punt de vista ben diferent al que estem acostumats i que ens farà retrotaure a la nostra infantesa.

Segurament, per a conèixer l'existència de les cançons de bressol s'hauriem de remuntar a temps immemorial, quan començà a sortir el llenguatge i la música. Sempre ha estat la necessitat de calmar als fills: bressolar-los amb els brassos, prop del pit, escoltant el bateig del nostre cor i deixant-se dur per la veu i la candència de la mare que va acaronant, amb tota la seua dolçor, la desvetlla dels menuts. Aquestes cançonetes surten l'efecte de sortilegis màgics que ens endinsa al món dels somnis, poc a poc, conjurs que obliguen a tancar les parpelles i deixar xicotets somriures en els nadons.

Junt a la lectura d'aquest llibre us aconsellem, també, l'obra La rosa de los rosales, de Manuel Fernández Gamero, publicat per la Diputació de Sevilla.



Canción de cuna
(Antonio Piedra)
La carita de Aída
tiene un antojo
que los ángeles pintan
con estrellinas de oro,
con estrellinas de oro
sujeticas al cielo,
en los labios perdidos
se tropiezan los besos;
se tropiezan los besos
entre mil arreboles,
mientras la niña ríe
los pucheros que pone,
los pucheros que pone
llevan todos regalo,
en los suaves hoyicos
de su rostro rosado;
de su rostro rosado
brillan cristales,
los ojitos de Aída
acunan los aires.

Cap comentari: