9.3.07

La por, poema de Gonzalo García



Gonzalo ens ha regalat un nou poema. Un regal per al cap de setmana.





LA POR
El cel és negre com la por dels senglars.
Aquí estirat,
al matalàs de les excursions,
sento estremir-se el terra amb la vida que no veig
en aquesta nit sense lluna, però que sento.
Només hi ha la llum dels estels
i per sobre de tot se’m destaca,
no sé per què,
la cintura d’Orió: tres diamants,
tres ulls, tres promeses.
El cel és negre com la por dels senglars
i sento estremir-se el terra amb la vida que no veig
i que bull dintre meu i em recorda
que és fantàstic ser viu.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

La por és un sentiment que als nens els agrada, malgrat fer-los sentir mal. Un bon poema de Gonzalo, molt espressiu. El llegiré a classe. (Mara)

Anònim ha dit...

Aquest poema em recorda les meves excursions amb la família, en l'acampada per la nit. El lligam dels sentiments fa que brollen els records.

Darabuc ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada.

Anònim ha dit...

M'encanta el poema!

Charo -Beniarbeig-

Anònim ha dit...

M'han agradat els dos poemes que tens al bloc. Xulos!

Darabuc ha dit...

Gràcies també a Charo i al comentari anònim. Els comentaris (que també poden reflectir sensacions negatives, poemes que no han cuallat, imatges que no acaben de rutllar des del punt de vista del lector, sentiments d'incoherència o d'excés...) m'ajuden a créixer com a escriptor.

Anònim ha dit...

Un bon poema. Amb música de rerefons o, simplement, amb el soroll del camp...em produeix...por? desconcert? intranquil·litat?
Maria Moreno

Anònim ha dit...

Conocía a Gonzalo por el premio y me ha gustado mucho leer sus poemas en este blog. En catalan, que me ha costado lo suyo, pero ha valido la pena. Que no sea el lenguaje impedimento para expresar los sentimientos, sino enriquecimiento compartido. Juana Sanroque, Las Palmas

Anònim ha dit...

aquest poema m'ha impressionat