24.11.07

El poema nu, de Josep Planaspachs


EL POEMA NU; [III]

En acabar el poema, haureu de fer
un esforç i esborrar-hi mentalment
totes les lletres, qualsevol idea:
deixar-lo nu, com si fos galerada
dels vostres, profundíssims pensaments.
Heu de ser furtadors de mots, pirates
del nu paper, heu d'esterilitzar
amb les vostres paraules el cendrot
que romandrà, després, com a caliu.
Només així entendreu la màgia innata
del mot: quan tot mot sigui el vostre mot.
Mireu ara el poema, despullat,
quiti de tot servei i malaltia.
Vestiu-lo tal com us plagui: vosaltres
sou, versemblantment, els millors versaires.
I amb el poema buit de versos, ple
dels vostres -ja de tots- no us farà por
del paper la blancúria quan s'acosti
l'instant de reflectir-vos dins de mi
i escriure, junts, la vida imaginable.

(de Llibre del poema nu)

La il·lustració, Mapa visual de poesia.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Preciós poema d'un poeta fins ara desconegut per a mi. Gràcies.

Lola Juarez Jover (Hospitalet de Llobregat)