18.3.12

Per què llegir? Enriquim la nostra vida amb la lectura


Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen,
i el cap se'ns omple de vida
i per això podem dir que
els llibres són com conserves de vida
que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar
el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions...

Llegir és viure molt més i molt millor!

Llegir no omple el meu temps:
llegir omple i afegeix valor a la meva vida!
(Emili Teixidor)

La il·lustració és d'Isabel Hojas.

15.3.12

Huellas de pájaro: llibre de poesia infantil


Huellas de pájaro és un llibre de poesia infantil de Ramón Iván Suárez Caamal, editat per Fondo de Cultura Económica. Ha estat guardonat amb el Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños, 2012.

Tot el llibre està elaborat partint de cal·ligrames que ens donen pinzellades del ric imaginari dels xiquets i xiquetes i és el poeta el que dona veu als seus jocs, somnis, objectes quotidians. Un llibre de poesia infantil molt original, diferent, particular. Les il·lustracions de  Mauricio Gómez Morín complementen i arrodoneixen els propis caligrames.

Molt recomanable. Us fiquem un tastet:


¿
Un pez
con el anzuelo
en la boca
creo que toca
lo que no es.
Dije no dije,
lágrima o luna;
así que
elige
si es
el
pez
en este
anzuelo
un alebrije
de escarcha y cielo.



14.3.12

El tres, un número i un poema


El tres
(Consuelo Armijo)

Dos son una y una,
cuatro son dos y dos.
Todo eso está muy bien.
¿Pero entonces, qué son tres?

Tres son las hojas de un trébol,
tres son los cerditos del cuento,
tres eran las hijas de Elena
que, ¡qué pena!, ninguna era buena
y... ¡Eureka!, lo encontré
una y una y una son tres

La il·lustració és de Petra Rau.

13.3.12

Si subes al árbol del limonero... puedes encontrar un cuento



Els arbres ens donen vida, però a més hi ha alguns arbres especials on podem trobar fins i tot contes.

Árbol del limón
(Jennifer Clement)

Si te subes a un árbol de limón
siente la corteza
con tus rodillas y pies,
huele sus flores blancas,
talla sus hojas
entre tus manos.
Recuerda:
el árbol es mayor que tú
y tal vez encuentres cuentos
entre sus ramas.

La il·lustració és de Zacarías Cerezo.

12.3.12

Regalem als pares un bes i un poema: activitat de poesia infantil



Hui us volem proposar una activitat per als xiquets més menudets. Es tracta de regalar poemes amb besadetes als pares i així, quan els fills estan al col·legi i els entra "morriña" per la seua absència... trauen el poemeta de la butxaca i s'omplin d'alegria; perquè sabem que els fillets i filletes sempre pensen en els seus pares, però també els pares pensen en tot moment en els seus fills.

Escrivim un poema infantil en papers de colors (repetirem el mateix poema tantes vegades com alumnes hi ha a l'aula), els retallarem i repartim un poema a cada alumne i un per al mestre/a. Primer el llegim en veu alta i després el repetim, poc a poc, tots junts (podem aprofitar per a recitar-ho en diferents tons de veu, ràpid i lent...). Ho repetirem tantes vegades com necessitem per a que tothom s'apropie del poema.

Després cada alumne dibuixa i pinta un beset en el paper, junt al poema; sobre els llavis pintats fiquem una besadeta. Doblem el paper i el fiquem a la butxaca. Aquest paper amb el poemeta serà el regal que els xiquets faran als pares per a que siguen aquests, en les seues butxaques, els dipositaris i guardians dels besets poètics.

Besadetes, besadetes, moltes besadetes i poesia per regalar als papàs.

Guardo en el bolsillo un beso


Guardo en un bolsillo un beso
y cuando meto la mano
puedo sentirlo cercano
cuando se pone travieso.

Guardo en un bolsillo un beso
me lo llevo de paseo
y siento su cosquilleo
cuando la calle atravieso.

Guardo en un bolsillo un beso
lo paseo por mi espalda,
se desliza por mi falda
y me cala hasta los huesos.

Guardo en un bolsillo un beso,
y me encanta, lo confieso.

La il·lustració és de Marissa Bogg.


11.3.12

Convocatòria del 1r. Premi de Poesia Infantil, Pissiganya, per a xiquetes i xiquets d'Educació Primària


Des de la revista de poesia infantil Pissiganya ens envien aquesta interessantíssima informació: la creació del 1r. Premi de Poesia Infantil, Pissiganya. Ens alegrem molt, doncs no hi ha quasi premis d'aquest tipus adreçats als xiquets i xiquetes. Al blog anem fomentant la creació poètica, però trobem que és important que aquestss poemes infantils, realitzats per petits grans poetes, comencen a circular per altres indrets, més enllà de l'àmbit escolar.

Llegiu les bases amb atenció i participeu! Animeu-se! Tan sols cal estar en Educació Primària, viure dins del nostre territori de parla catalana i rebuscar entre les neurones i ben dins del cor eixe poema que sentim i que ara expresarem en paper. Fantàstic!!! Sabem que ehi ha molts poetes i poetesses infantils, que a més llegiu este blog, així que... a participar.

Ací teniu les bases, fitxa de participació està a l'enllaç de Pissiganya.

Bases:


PREMI DE POESIA INFANTIL PISSIGANYA.CAT

Amb l'objectiu de difondre el gust per la creació poètica entre els alumnes de primària del nostre país, Pissiganya.cat. Revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys convoca el 1r Premi Pissiganya de poesia infantil, adreçat als alumnes de les escoles de primària dels territoris de parla catalana.

1. Els poemes han de ser originals, en català, individuals i de tema lliure, amb mètrica o sense.

2. Hi poden participar alumnes de primària dividits en tres categories:

-Cicle inicial.
-Cicle mitjà.
-Cicle superior.

3. En el cas de 1r i 2n cicle de primària el premi consta d’una única modalitat, això és, un únic premi per a 1r cicle i un únic premi per a 2n cicle.

-Poesia. Haurà d’anar acompanyada d’una il·lustració a color feta per l’alumne/a.

4. En el cas de 3r cicle de primària el premi consta de dues modalitats:

-Poesia. Haurà d’anar acompanyada d’una il·lustració a color feta per l’alumne/a.

-Poesia visual. Ja siguin cal·ligrames, paraules en llibertat, collages, jeroglífics...

5. L'extensió màxima serà una pàgina estàndard de word (format A4). El poema pot ser escrit en lletra arial cos 14 o escrit a mà.

6. El professorat de cada centre seleccionarà, com a màxim, tres treballs de cada categoria.

7. Es lliurarà una còpia del poema escanejat en format tiff i amb una resolució de 400 píxels per polsada (400ppp) a l'adreça electrònica info(arrova)pissiganya.cat . S'hi inclourà, a més a més, una fitxa adjunta amb el títol del poema, el nom de l'autor, la modalitat (poesia o poesia visual), la categoria (primer, segon o tercer cicle de primària), el nom de l'escola, adreça, població, telèfon de l'escola i el correu electrònic del tutor del nen.

8. El termini de presentació dels originals finalitzarà el 16 d'abril de 2012.

9. Pissiganya.cat es reserva el dret de publicar els poemes en un futur recull de premiats. 

10. Els membres del jurat seran especialistes en poesia i literatura infantil.

11. El premi consistirà en un lot de llibres cortesia de Tàndem edicions per a cada modalitat, així com una entrada conjunta al Museu de la Vida Rural, de l’Espluga de Francolí, per als guanyadors i els seus pares.

12.El veredicte es farà públic el 23 d'abril de 2011 al web de Pissiganya.cat. D’altra banda, els curadors de Pissiganya.cat es posaran en contacte amb les escoles dels premiats per tal de fer saber el veredicte als guanyadors.

13. La presentació en el premi suposa l'acceptació de les bases.

10.3.12

La marieta, poema infantil d'Irene Verdú



La marieta
Caiguda com el confeti
d'un cel festiu i radiant,
una fràgil marieta
arriba a les meues mans.

Embolica, generosa, 
el seu cos com un regal
amb ales roges i negres
de paper enxarolat.

La il·lustració és de Lucinda McQueen.

9.3.12

Cancionero general del franquismo: 1939-1975, de Manuel Vázquez Montalbán


Les cançons acaben formant part de la cultura popular i la memòria col·lectiva, s'integren dins de la història i formen part d'ella.  En Cancionero general de franquismo: 1939 - 1975, de Manuel Vázquez Montalbán, publicat per Crítica, podem llegir l'interessant inventari i l'analisi que ens fa l'autor. Cançons molt conegudes i algunes d'elles de plena actualitat. Cançons que,  a més, ens serveixen per donar testimoni a tota una època.

Busco un piso (fox)
(Alberto Brull)

Les pido caridad con mi persona,
procúrenme algún piso, por favor,
no importa que le falte el «No funciona»,
lo cual quiere decir el ascensor,
pues ya ha surgido en mi alma torturada,
tras tanto cavilar, la duda cruel
de si estará actualmente ya alquilada
incluso la casita de papel.
Busco un piso
que esté por alquilar,
busco un piso
y lo he de hallar.
No me miren como a un loco
si bien ya me falta poco
para estarlo de verdad.
Busco un piso
hace una eternidad,
busco un piso
con ansiedad,
subo y bajo y me sofoco,
no lo encuentro ni hoy tampoco.
¡Ni que fuera un taxi! ¡Qué barbaridad!
Hoy tengo un gasto extraordinario
por culpa del hotel,
claro que duermo en un armario
mientras otros lo han de hacer debajo de él.

Fiquem un altre exemple, en aquest cas amb molt d'humor:
Raska yu
(P. Bonet de San Pedro)

Raska yu, cuando mueras qué harás tú. 
Raska yu, cuando mueras qué harás tú. 
Tú serás un cadáver nada más. 
Raska yu, cuando mueras quéharás tú.
Oigan la historia que contome un día el viejo enterrador de la comarca; 
era un viejo al que la suerte impía su rico bien arrebató la parca. 
Todas las noches iba al cementerio a visitar la tumba 
de su hermosa y la gente murmuraba con misterio: 
es un muerto escapado de la fosa.
Raska yu, cuando mueras qué harás tú (etc.)
Hizo amistad con muchos esqueletos
que salían bailando la sardana
y mezclando sus voces de ultratumba
con el croado de alguna rana.
Los pobrecitos iban mal vestidos
con sábanas que apdok había robado,
y el guardián se decía con recelo:
estos muertos se me han revolucionado.
Si no es bastante tétrica la historia
los fuegos fatuos se meten en el lío,
armando con sus luces tenebrosas un cacao de padre y muy señor mío.
Raska yu (etc.)

8.3.12

Yo misma fuí mi ruta... camins de dona per sendes poètiques


Yo misma fuí mi ruta
(Julia de Burgos)

Yo quise ser como los hombres quisieron
que yo fuese: un intento de vida;
un juego al escondite con mi ser.
Pero yo estaba hecha de presentes,
y mis pies, planos sobre la tierra promisora
no resistían caminar hacia atrás,
y seguían adelante, adelante,
burlando las cenizas
para alcanzar el beso de los senderos nuevos.

A cada paso adelantado en mi ruta hacia el frente
rasgaba mis espaldas el aleteo desesperado
de los troncos viejos.

Pero la rama estaba desprendida para siempre,
y a cada nuevo azote la mirada mía se separaba más
y más y más de los lejanos horizontes aprendidos:
y mi rostro iba tomando la espresión que le venía
de adentro, la expresión definida que asomaba
un sentimiento de liberación íntima;
un sentimiento que surgía del equilibrio sostenido
entre mi vida y la verdad del beso de los senderos nuevos.

Ya definido mi rumbo en el presente,
me sentí brote de todos los suelos de la tierra,
de los suelos sin historia, de los suelos sin porvenir,
del suelo siempre suelo sin orillas
de todos los hombres y de todas las épocas.

Y fui toda en mí como fue en mí la vida…
Yo quiese ser como los hombres quisieron que yo fuese:
un intento de vida; un juego al escondite con mi ser.
Pero yo estaba hecha de presentes;
cuando ya los heraldos me anunciaban
en el regio desfile de los troncos viejos, se me torció el
deseo de seguir a los hombres,
y el homenaje se quedó esperándome.

La il·lustració és d'Aaron Robinson.

No nací para ocupar un espacio y nada más: versos en voz de mujer



No nací para ocupar un espacio y nada más.
Ignoro cuál será mi participación.

Me tocó ser mujer y no me quejo,
me tocó caer en la humedad del tiempo,
en la inhóspita sequedad de los caminos
pero aquí me quedo
entre escombros y desperdicios.
Destruyan mi epidermis resentida,
despedacen mis sueños, mi alegría,
aniquílenme
mas no pretendan sancionarme
porque un día aparecí sobre la tierra
y tuve voz y grité
y tuve fronteras y no quise despertar sin ellas
y tuve armas y allí están
perfiladas, inmóviles, ariscas.

Il·lustració de Stasia Burrington.

8 de març, Dia de la Dona: poesia / 8 de Marzo, Día de la Mujer: poesía


Hui es celebra a tot el món el Dia de la Dona Treballadora i volem festejar-ho amb veu de poetesses, amb poemes de dones / poemas de mujeres.

Una vez

Soy mi padre y mi madre
soy mis hijos
y soy el mundo
soy la vida
y no soy nada
nadie
un pedazo animado
una visita
que no estuvo
que no estará después.

Estoy estando ahora
casi no sé más nada
como una vez estaban
otras cosas que fueron
como un cielo lejano
un mes
una semana
un día de verano
que otros días del mundo
disiparon.


La il·lustració és de Myrtille Henrion Picco.

7.3.12

Ortografia i poesia: Hun lápic hindezente


És important escriure bé, sempre. Cada paraula s'escriu i es pronúncia d'una forma determinada i si no ho fem correctament, segurament, serem incapaços de poder-se comunicar. En les notes per fer la compra, en els missatges que enviem pel wasap, en el correu que enviem als amics, en els textos dels exàmens i, per suposat, per escriure poesia.

Carlos Blanco Sánchez té un poema, amb molt d'humor, que segons ens diu ell mateix és Guiño al Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua y las Reglas Ortográficas. Un poema ple d'errades ortogràfiques, divertit i digne de que els propis alumnes el corregeixen.

Hun lápic hindezente
(Carlos Blanco Sánchez)
E extrenado hun lápic hindezente...
¡Balla regalo que me izo a mí bicente!...
qué pena no tener otro más zerca...
en su momento, e de tenerlo en cuenta.
De su hinterior hemergen, hinduljentes,
notavles faltas... ¡qué orror de hortografía!...
¿será berdaz o es que no tengo el día?...
y, si es hasí... qué más me da, no hinporta;
lo vueno es escrivir, vuscar la inspiración,
-si no se avorta-
lo mismo da escrivir veso con hube,
con ache havrazo y havrazar
y, primabera...
qué inporta si es con hube o es con ve...
cierra los hojos, güele y siéntate:
¿hakaso la gragancia es más fragancia
si primabera escrita está con hube o ve?...
-pues, tristemente, el ciego no lo be-
y, ese perfume, afortunadamente,
igual lo haprecias tú, que llo que él.
¡mil gracias ha bicente!
ha mis manos yebó la inspiración,
hal regalarme hun lápic sin parangón,
¿dige hindecente?...
perdón, lector, perdón... deseo reztificar
y haquí lo ago constar: hintelijente.
La il·lustració és de Jonathan McHugh.

6.3.12

Què és necessita per ser mestra?: activitat de poesia infantil a classe


Els i les mestres tenen moltes i molt bones qualitats que dia a dia transmeten als seus alumnes. Però... què es necessita per a ser mestre / mestra? Doncs segur que els vostres alumnes ho saben molt requetebé. Feu la prova i pregunteu-ho.

Amb les respostes de tots ells podem fer un gran poema, com aquest, Per a ser mestra, tot jugant amb les qualitats dels mestres i les qualitats que destaquen en altres professions. Un esquema senzill que fàcilment es pot seguir, divertit i que ens porta a molta reflexió. Comencem...


Per a ser mestra
es necessita
un gran somriure.

-No, això
és per a ser pallasso.

Per a ser mestra
es necessita
una gran veu.

-No, això és
per a ser cantant.


Per a ser mestra
es necessiten
unes llargues cames.

-No, això
és per a ser esportista.

Per a ser mestra
es necessiten
grans ulls per veure-ho tot.

-No, això 
és per a ser detectiu.

Per a ser mestra
es necessita
...
Ens encantaria que vosaltres, entre tots, continuareu el poema i ens envieu, o ens deixeu en els comentaris, les vostres creacions. Val?

La il·lustració és de Nicoletta Costa.

5.3.12

Quiere a ese perro: un libro para fomentar la creación poética / Un llibre per fomentar, entre els xiquets, l'escriptura poètica



Hui us volem recomanar Quiere a ese perro, un llibre de Sharon Creech, amb il·lustracions d'Alejandro Magallanes, publicat per Fondo de Cultura Económica, dins de la seua col·lecció A la orilla del viento. No és un llibre de poesia infantil, però tot gira al voltant de la poesia.

L'autora, d'una manera molt original, ens endinsa pels camins de la poesia. Cóm descobreix un xiquet la màgia de la poesia? Jack, el protagonista, ens diu al seu diari personal que ho fa gràcies a la seua mestra, la senyoreta Stretchberry (una dona que té clar que la poesia travessa les neurones i aplega al cor quan es llig i s'escriu al calor de la lectura poètica). Mestres com questa aconsegueixen fer entrar en poesia als xiquets de la seua classe. Sortosament coneixem a molts i moltes mestres com la senyoreta Stretchberr.

Jack, mitjançant un fet personal que l'impressiona, d'una història pròpia, va descobrint el valor de les paraules i com és de divertit jugar amb elles. Siento decir / que en realidad no entendí / el poema del tigre tigre que se enciende en luz / pero al menos sonaba bien / cuando lo oí. D'entre tots els poetes que llig, troba en Walter Dean Myersla seua font d'inspiració. Al principi Jack té molta vergonya de compartir els seus versos amb els companys, però prompte descobreix que és fantàstic poder compartir les seues vivències a traves de la poesia.

La mestra aconsegueix que Walter Dean Myersla vaja a l'escola i llisga poemes dels petits poetes, el que li dona més rellevància a les seues creacions. Tot el llibre ens condueix pels camins de l'escriptura poètica, pel seu foment.


Ama a ese perro
(Inspirado por Walter Dean Myers)
Ama a ese perro,
como un pájaro ama volar
Dije que amo a ese perro
como un pájaro ama volar
Amo llamarlo por la mañana
amo llamarlo
“¡Oye, Sky!”

Un llibre molt recomanable!

4.3.12

Dites populars i refranys dels dies de la setmana


També els dies de la setmana tenen els seus refranys popular. La saviesa popular li dona un caire especial a la setmana i hi ha dies, com el dilluns, que semblen molt joiosos i altres, com el dimarts, que semblen condemnats.

Hem fet una selecció d'aquest refranys populars, 10 per cada dia de la setmana. Podeu llegir més refranys del mes de març, refranys sobre la primavera i refranys de la quaresma en aquest mateix blog.

Dites populars i refranys dels dies de la setmana

Dilluns
Dilluns, principi de setmana, a començar la feina de bona gana.
Dilluns que vingui i que feina ens dugui.
El dilluns és el diumenge dels ganduls.
El dilluns merda a munts.
Qui dilluns comença, setmana acaba.
El dilluns no priva el dimarts.
Els nascuts en dilluns, o molt treballadors o molt ganduls.
Dilluns, sant tornem-hi i sant comencem.
Dilluns és dia de bon anar i de viatges començar.

Dimarts
Del dimarts, Déu ens en lliuri.
Quan un home és desgraciat, tots els dies són dimarts.
Cada dimarts porta en seu mal fat.
Somni del dimarts, fes-ne força cas.
Dimarts a primer de mes, més valdria que no comencés.
Tant pels savis com pels orats, cada setmana té el seu dimarts.
Els que neixen en dimarts, penes a grapats.
Del dimarts, encara te'n riuràs, però del divendres, no pas.
Qui en dimarts es casa, en dimarts es penja.
Cada dimarts té el seu diumenge.

Dimecres
Casament en dimecres, al cap de l'any són tres.
Casament en dimecres, tard se'ls farà vespre (viuran molt)
Sant Joan en dimecres, només dura un vespre.
Quan Nadal tomba en dimecres, sembra camps i feixes.
Dimecres, dia tot sol.
Dimecres no compta; dimecres dia mort.
El dimecres té el seu estil, el sol es pon al vespre i es lleva al matí.
El dimecres té el seu estil, darrere cinc hores venen les sis.
De gràcia de dimecres, no te'n meravelles.

Dijous
El dijous llueix més fort el sol.
El temps que fa el dijous domina vuit dies.
Quin dia porta galvana? el que parteix la setmana.
El dijous posa l'esquella als altres dies (els governa)
Passat el dijous, la setmana és al sol.
El dijous és el diumenge del dimoni.
Corpus sempre cau en dijous.
Negoci de dijous porta bons sous.
El dijous el peix es pesca sol.
Diners deixats en dijous, tornen a casa amb cistella.

Divendres
El divendres és fill d'una bruixa, per aixo arruixa.
No hi ha cap setmana sense el seu divendres.
Divendres i dia tres, molt dolent mes.
El divendres és cavaller: tal com comença acaba.
A bon divendres, mal diumenge.
Qui canta en divendres, treballa en diumenge.
Divendres dia d'ullprendre.
No hi ha divendres sense dol ni dissabte sense sol.
L'any nou entrat en divendres no plourà i tot seran cendres.
No hi ha divendres sense diumenge.

Dissabte
No hi ha dissabte dins de l'any que el sol no vejam.
Si plou en dissabte, de set dies no para.
El dissabte al vespre, a cobrar el sou i alçar la testa.
El dissabte és el dia més curt de la setmana.
Dissabte a dia tres, el millor mes.
Qui dissabte balla diumenge dorm.
Qui no té la vespra, no té la festa.
Dissabte i dimarts, dies de desesperats.
No és nat ni naixerà qui en dissabte els cent anys veurà acabar.
El bon diumenge comença el dissabte.

Diumenge
Qui treballa de gust tota la setmana el diumenge treballa de mala gana.
Qui en tota la setmana no treballa, treballa el diumenge.
Feina de diumenge no arriba a bon terme.
Guany de diumenge, se'l menja el metge.
El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana.
En diumenge o en dijous, estrena vestits nous. 
Quan diumenge és arribat el dilluns ja és arribat.
Qui vetlla de diumenge no treballa de dilluns.
L'endemà de diumenge hauria de tornar a ésser diumenge.
Val més una festa que dos diumenges.

La il·lustració és d'Olivier.

2.3.12

Se me pone el alma solitaria y triste... versos de Mariano Estrada


Hi ha dies, hi ha moments en que la nostra ànima va pel sostre, s'arrossega amb pesadesa, com en el poema de Mariano Estrada. Són dies especials, plens de malenconia... sentiments que compartim, grans i menuts (malgrat que aquests, de vegades, no se n'adonen), davant de circumstàncies determinades o fets que ens ocorren.

Se me pone el alma…
A Paco Llorca

Se me pone el alma
solitaria y triste,
descreída y vieja,
porque nadie admira,
porque nadie escucha,
porque nadie sueña.

Porque nadie sabe
mantener el fuego
con aquella leña
que nos dio calores
que nos dio esperanzas
que nos dio creencias

Y la vida pasa
como pasa el hombre
que no tiene señas:
sin dejar constancia,
sin hacer ovillo,
sin hacer madeja.

Sin dejar tampoco,
como deja el aire,
como el agua deja,
una marca honda,
una huella firme,
una firma cierta.

Pues si fuimos fuentes
con el agua limpia,
con el agua fresca,
ahora somos pozos
con el agua turbia,
con el agua negra.

Ojalá los hombres,
ojalá las cosas,
ojalá las bestias,
me trajeran sueños
de la Edad de Bronce,
de la Edad de Piedra.

Donde hubiera arraigo,
donde hubiera calma,
donde el tiempo fuera
el reloj callado
de las grandes horas,
de las horas muertas.

Pero nadie sabe
de ese pauso sueño
que nos da paciencia,
porque todo urge,
porque todo empuja,
porque todo aprieta.

Y el aprieto agobia
y el agobio mata
y la muerte entierra
los amores hondos,
los quereres dulces,
las sonrisas tiernas.

Pues las ansias mueren
y las glorias pasan
y las prisas dejan
a los hombres solos,
entre sueños vanos
y palabras hueras.

Que los pies se cansan
y los cuerpos sufren
y las almas quedan
como el alma mía,
solitaria y triste,
descreída y vieja.

La il·lustració és de Marianne Halpin.

29.2.12

Lire et RéCréer: web amb poemes i cançons infantils en francès




Les oiseaux sont très amoureux, le printemps arrive (il. Karen S. Ingram)


Per finalitzar aquest mes de febrer, hui us recomanem una web, en francès, on podem trobar cançons i poemes infantils, totes ordenades alfabèticament, per tal que siga senzill fer la recerca: Lire & RéCréer. Poemetes divertits per anar aprenent una altra llengüa.

La noce des oiseaux

L'alouette et le pinson
Ont voulu se marier
Mais le jour-e de leur noce
N'avaient pas de quoi manger.

Refrain :
Ma Nanon, tout de bon,
Oui bientôt nous ferons la noce,
Ma Nanon, tout de bon,
Oui bientôt nous nous marierons.

Par ici passe un lapin,
Sous son bras tenait un pain :
" Mais du pain nous avons trop,
C'est d' la viande qu'il nous faut ! "

Au refrain : Ma Nanon, tout de bon…

Par ici passe un corbeau,
Dans son bec porte un gigot :
" Mais d' la viande nous avons trop,
C'est du bon vin qu'il nous faut ! "

Au refrain : Ma Nanon, tout de bon…

Par ici passe un' souris,
A son cou porte un baril :
" Mais du vin nous avons trop,
C'est d' la musique qu'il nous faut ! "

Au refrain : Ma Nanon, tout de bon…

Par ici passe un gros rat,
Un violon dessous son bras :
" Bonjour à la compagnie,
N'y a-t-il pas de chat ici ? "

Au refrain : Ma Nanon, tout de bon…

" Entrez, musiciens, entrez,
Tous les chats sont au grenier. "
Du gre - nier des - cend un chat,
Il emporte le gros rat !

Au refrain : Ma Nanon, tout de bon…

28.2.12

Bajo mi cama: poesia infantil sobre el miedo / Sota el llit: poesia infantil sobre la por


Quina por es passa quan pensem que sota el llit se'ns ha intal·lat un monstre! I sense pagar lloguer!

Bajo mi cama
Algo vive bajo mi cama, 
anoche ahí estaba, 
gruñendo y rugiendo feroz
y dándome un miedo atroz.

¿Tiene patas peludas,
con pies de largas garras?
Me comerá algún día
con sus terribles colmillos?

Esta mañana fuí valiente,
y con el tigre y el elefante,
bajo la cama un vistazo eché
para ver que prodía ser...

pero nada encontré.

La il·lustració és de Carter Goodrich.

27.2.12

Molta cara, tinc molta cara: cançó de Marc Parrot


I tu, quina cara tens?
Molta cara

Cara de son, cara de fred
cara de mort, cara de porc
de relliscada, de bufetada
de voler fotre la cullerada.
Cara de por, de pocs amics
cara de dóna’m un respir
cara de pa i de submís
perquè hi estampis un pastís.
Pinta de no saber ben bé
pinta que no pinta bé
cara de pòquer,
cara o creu
d’anar de cara i perdre el peu.
Cara d’eixut, cara de pena
sé que tens més cara que esquena.
Quan assajant cara al mirall
no et veus la cara de cavall.
Tens molta cara.
Cara d’ofès o de sorprès
cara de cul, cara de llest
cara de lluç, cara de rus
cara d’haver menjat cuscús.
Pinta de no saber ben bé
pinta que no pinta bé
cara de pòquer, cara
o creu
d’anar de cara i perdre el peu.
Tens molta cara.
Quina cara creus que
se’m queda quan sé tot
el que dius, veig tot el
que fas pel darrere?
Quina cara creus que
se’m queda quan veig tot el que dius, sé
tot el
que fas pel darrere?
Cara de son, cara de fred
cara de mort, cara de porc
cara de pansa, cara d’esquerp
cara de boig, cara de serp.
Cara de ruc,
d’avui no puc
de no hi ha res
que em faci el pes.
Tinc molta cara.

Aquesta lletra de cançó, de Marc Parrot, està inclosa al seu darrer disc Començar pel final. La il·lustració és d'Interesni Kazki.


Molta Cara - Sculpteur Express. Ombres de Plata from Marc Parrot on Vimeo.

26.2.12

Finalitza tu el poema / Finaliza tú el poema


Antonio Santos ens proposa, al seu poema Otro cuen-, finalitzar nosaltres cada vers. És fàcil.. a que si? Un poema amb una rima enginyosa.

Otro cuen-:
(Antonio Santos)
Voy a contarte otro cuen-:
Una gotita de llu-
cayó en un extraño lu-,
era una cálida fuen-
con el agua muy calien-.
La gota se dio un buen ba-,
se frotó bien con el ja-,
mas la pobre se consti-,
¡era gota de agua frí-!
Y se envolvió en la toa-.

La il·lustració és de Kim Roberti.

25.2.12

Relax i descans per a un dissabte poètic


Hui és dissabte, un dia especial per a prendre-se'l amb mesura, tranquil·litat i repòs... és el plaer de deixar córrer el temps.
 

Dos derivas

el placer de no hacer nada
la religión del agua
páramos poco edificantes
siempre a punto de poblarse

La il·lustració és de Leo-Vinh Beauvois.

24.2.12

Soneto a los gatos, poesia de Rafael Alberti


 Els gats han tingut i tenen els seus rapsodes. Al llarg del blog hem anat pujant diferents poemes de gats i hui us invitem a llegir aquest sonet, de Rafael Alberti, on els gats són els protagonistes principal... o són les rates? De vegades és pijor el remei que el problema...

Gatos

Gatos, gatos y gatos y más gatos
me cercaron la alcoba en que dormía.
Pero gato que entraba no salía,
muerto en las trampas de mis diez zapatos.

Cometí al fin tantos asesinatos,
que en toda Roma ningún gato había,
más la rata implantó su monarquía,
sometiendo al ratón a sus mandatos.

Y así hallé tal castigo que no duermo,
helado, inmóvil, solo, mudo, enfermo,
viendo agujerearse los rincones.

Condenado a vivir viviendo a gatas,
en la noche comido por las ratas
y en el amanecer por los ratones.

La il·lustració és de Tim Beart.

23.2.12

Cançó de bressol turca / Canción de cuna turca / Türkçe Ninni /Turkish Lullaby

Sobren les paraules... la poesia està en les imatges i la música.


El bosque encantado: llibre de poesia infantil

Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil per als més menudets: El bosque encantado, d'Ignacio Sanz, amb unes excel·lents i suggerents il·lustracions de Noemí Villamuza, editat per Macmillan, dins de la seua col·lecció Librosaurio.

El llibre ens presenta les mans com una espècie de bosc encantat, un bosc que forma part del nostre cos i que ens permet contactar amb el món, real i imaginari.



Pegado a mi cuerpo
me cuelga este brazo,
pero si lo estiro
se parece a un árbol.

Cinco ramas parten
del tronco alargado,
son los cinco dedos
que forman la mano.

...

La lectura del llibre ens permet anar jugant amb la mà al ritme dels versos. Un llibre molt recomanable per als prelectors i primers lectors.




22.2.12

Teatre clàssic, versificat, en Estudio 1 de TVE


 Aitana Sánchez-Gijón i Fran Perea en La viuda valenciana

No és habitual gaudir de teatre versificat. Ara tenim l'oportunitat, en La 2 de RTVE, de recrear-se en les  obres clàssiques, teatre portat a la televisió, Estudio 1. Podem veure-les íntegrament per internet.

Us aconsellem veure, entre altres:

-La viuda valenciana, de Lope de Vega

-El enfermo imaginario, de Molière

-El mercader de Venecia, de Shakespeare

21.2.12

La palabra es mágica: blog de poesia


Us recomanem li doneu una llarga mirada al blog de Ricardo Fernández Esteban, La palabra és mágica, on podem trobar un grapat de poemes, juvenils i per adults, poemes propis i d'altres poetes. Un lloc on la poesia s'escampa per tot arreu.

Us copiem aquest poemes de Ricardo Fernández, versificant el primer aniversari del seu blog.

La página de la palabra es mágica

Hace ya más de un año que creé,
poniendo amor, un blog de poesía,
y en todos estos meses ­–día a día–
lo he seguido cuidando porque sé

que el verso no es asunto demodé,
por más que en este mundo hay mayoría
que están de acuerdo en esa teoría.
Y ese convencimiento me da pie

a duplicar el blog en una página
con este nombre: “La palabra es mágica”
Por eso permitid que en el soneto

rimen noveno y décimo en precario,
ya que “página” es huérfana (*) y mi reto
hacerla “mágica” con “post” (**) diario.


Les il·lustracion són de Clifford Harper.

20.2.12

El mapa poètic i afectiu de la ciutat


Les ciutats en les que hem viscut ens deixen una empremta teixint tot un mapa afectiu. El cantó on sempre xerràvem les amigues abans de tornar a casa, el parc on jugàvem de menuts, la plaça on està la cafeteria que habitualment anem, la mateixa boca de metro que cada dia agafem, la font i la seua frescor (ara seca per estalviar aigua),... Un teixit diferent per a cadascú. La ciutat és la mateixa però nosaltres la fem diferent. La ciutat cobra vida cada vegada que nosaltres prenem consciència del seu existir.

Los lugares comunes

La ciudad se conserva en el recuerdo,
doblada y disponible,
como un mapa afectivo
en el que la memoria ha señalado
con una cruz la calle
y el bar y la terraza
y la cafetería
y el trocito de acera
donde se adivinó por un instante
una felicidad esquiva.

La il·lustració és d'Isabelle Demarly.