27.11.14

Tardor inclusiva, poema de Tomàs Camacho Molina


Tardor inclusiva

Tardor, tardor.
Les fulles cauen.

Tardor, tardor.
El núvols, grisos i tristos,
ploren.

Tardor, tardor.
Agulla al pit!

Tardor,
pensar que del decaïment
creix nova vida.

Tardor,
que el crepuscle
vida nova transporta.

Tardor, tardor,
llunyania del temps,
vent i pluja
de la qual no vaig
ser conscient.

Tardor, tardor,
tombeau de l'estiu.

Gairebé oblidada
primavera d'hivern.

Tardor, tardor,
també de flors
i cementeris.

Tardor, tardor,
també t'escau
la càlida carícia
de l'amor.

Il·lustració d'Alina Chau.

Cap comentari: