 |
| Buscant la poesia al bosc de les paraules -il. Natascia Ugliano- |
Sempre, sempre ens alegren els regals que ens fan els poetes i més encara quan el poeta és un bon amics d'aquest blog, com Joan Josep Roca Labèrnia. Moltíssimes gràcies (saps que tinc un calaixet màgic i especial per als teus versos i que poc a poc vaig compartint-lo amb els lectors/es del blog).
Ens ha encantat aquest poemeta, Quan jo siga nen, i el volem difondre entre les orelles de molts adults perquè estem segures que els ajudarà a tenir un pessic de reflexió sobre la infància, i a les orelletes de molts xiquets/es perquè els ajudarà a desplegar la seua imaginació. I és que quan jo siga nen voldria que cap xiquet restara sense poesia.
Quan sigui nen
Quan sigui nen, espero:
trobar la Caputxeta
a bon resguard del llop,
content en Calimero
que digui: Ho puc tot!
Quan sigui nen, desitjo:
viatjar cap a la lluna,
veure, una a una,
les estrelles del cel
i saber que les miro.
Quan sigui nen, demano:
aprendre a somiar,
jugar, riure, jugar
i, de tant en tant, pensar
amb dolços per a menjar,
de l'escola, l'esbarjo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada