28.11.14

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència



La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència és un llibre coordinat per Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu , que està editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i Edicions UIB (2007).

Els textos que integren aquest volum tenen com a denominador comú la voluntat d'explorar el complex món de la poesia oral en alguns dels gèneres que la conformen, en l'àmbit de la llengua catalana i essencialment des d'una perspectiva funcional i sincrònica.

El llibre inclou nou estudis, tots realitzats per especialistes en la matèria, sobre un aspecte o un altre de la tradició popular vinculada a la creació poètica. Així, Carme Oriol aprofundeix en la baladística; Jaume Guiscafrè analitza les diferències entre la balada i el romanç, mentre que Josep M. Esteve posa de manifest com els materials orals que conformen els jocs i les cançons del repertori infantil són peces funcionals que faciliten un gran nombre d'aprenentatges a un ampli ventall d'edats. Antoni Serra analitza algunes de les balades catalanes més freqüents i Felip Munar sintetitza al seu estudi els principals recursos que cal posar en pràctica per compondre gloses, mentre que Caterina Valriu treballa sobre el corpus de les gloses populars mallorquines que parlen de les dones en la seva relació amb l'altre sexe.


Joan Borja demostra en la seva aportació com les formes expressives pròpies del folklore són el substrat poètic sobre el qual es construeix l'estètica d'un gran nombre de cançons dels cantautors adscrits a l'anomenada Nova Cançó; Víctor Gómez Labrado fa una acurada revisió de les balades que conformen el corpus del comte maleït i condemnat a vagar eternament com una ànima en pena per les seves malifetes; i, finalment, Bàrbara Sagrera revisa la funcionalitat dels proverbis.

Un llibre fantàstic per a conèixer el nostre folklore, analitzar-lo i difòndre-lo. Són els nostres arrels poètics!


Les il·lustracions són de Johanna Wright.

Cap comentari: