22.10.12

Visca la Castanyada! Poesies i cançons de castanyes i castanyeres

Les castanyes ja comencen a caure -il. Krisztina Maros-
Ja s'apropa la festa de la Castanyada i el Dia de Difunts. Castanyes, poemes i cançons difonent les nostres tradicions i folklore popular. Un cucurutxo ben ple de castanyes torrades i versos per ambientar la tardor.

La castanya
Vora el foc tinc la mainada
que castanyes fa torra;
quan estiguin bufadetes
el gatet hi jugarà,
el gatet hi jugarà,
el gatet hi jugarà.

La castanya reinflada
pega bot i surt del foc;
qui té la sort d'agafar-la
no n'ha d'anar a plega a l'hort,
no n'ha d'anar a plega a l'hort,
no n'ha d'anar a plega a l'hort.
*
 La castanyera
Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera;
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc, cloc,
i al ballar sempre gira així.
*

La castanyera de la porxada
A sota la porxada
o també en cada vorera
les tardes de novembre
trobem la castanyera.

Moniatos que ja fumen,
castanyes calentones;
qui en vol la paperina:
au vinga! i que són bones.

Caliu de quatre fustes,
i una paella negra;
amb un sac de castanyes
va fent la castanyera.
*
Les castanyes
Quan les fulles fan sardanes,
és que arriben les castanyes.
Les castanyes torrarem
i tots junts les menjarem.

Cap comentari: