Blog de Poesia Infantil i Juvenil: Poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil, activitats sobre poesia infantil i juvenil a l'aula i a la família, webs de poesia infantil, poetes infantils. Ens encantaria que ens enviareu els vostres poemes.
Aquests dies podem escoltar de la veu del propi Eduardo Milán -poeta d'Uruguai però que viu exiliat a Mèxic des de fa més de 30 anys- aquest poema i molts més en el V Festival Agosto Clandestino que es hui comença en Logroño i també en Haro, Santo Domingo de La Calzada i Arnedo, del que podem gaudir fins el proper 29 d'agost. Concerts, exposicions, recitals, edició d'uns quadernets de poesia,... una bona oferta poètica per a l'estiu.
Un nou poema infantil per protegir-se de la calor d'aquests llargs dies del mes d'agost, per a jugar tots els dies amb la poesia.
El verano
(Aida Berenguer)
El verano viene con el sol jugando; corre, corre, corre, corre, que te alcanzo. El verano quiere jugar con la playa; corre, corre, corre, que te moja el agua. El verano quiere jugar con los niños; corre, corre, corre, corre que te pillo. El verano viene lleno de emociones; corre, corre, corre, que ya hay vacaciones.
Si hi ha un mes que per excel·lència és festiu aquest és agost. Festes majors per tot arreu: música, ball, bon menjar i beure, colles d'amics, reunions familiars, descans, focs artificials, nits que es perllonguen fins la matinada... Festa!
I de festa van les dites i refranys d'aquest mes d'agost. Gràcies, una vegada més, a Víctor Pàmies, a qui li varem demanar que ens fera una selecció de refranys que parlaren de la festa, podem llegir aquesta bona selecció. Podeu llegir-ne més al Refranyer temàtic.
Visca la festa i que comence el ball dels refranys, que repiquen les paraules al llarg de tot el mes i que la música i el bon ambient siga el seny d'agost.
A darrera una festa major, aigua escaldada
A la bona festa, fes-li vespra
A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
A l'agost, festes per tot
A les festes treballar és perdre i no guanyar
A una part repiquen i a l'altra fan festa
Acabats els doblers, s'acaba la festa
Ai festa!
Ai, quin dolor!, quina tristor, l'endemà de la Festa Major
Algun dia serà la festa del nostre lloc
Aprés la festa, el goig ne resta
Arc de sant Martí es capvespre, l'endemà festa
Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges
De festa en festa, com els dolçainers
De la festa, la vespra
Del que sobre se'n fa festa
Desitjar llaor no és pecat, ans és manifestació de sa ignorància
Després de festa, la gent bèstia
Després d'un dia de festa en calen tres de repòs
Després d'una festa major, pa sucat amb oli
Dia de festa, dejuni de bèstia
Dimarts, mitja festa
Diner que costa de guanyar, en festes no es sol gastar
Diners guanyats en dia de festa fan mal profit
El dia quinze d'agost és diada assenyalada i l'ensentdemà Sant Roc, festa major a l'Argilaga
El dijous, festa pels bous
El que resta fa la festa
El qui s'agrada del ball, de festa en festa va
Els sis dies de la setmana tots són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa
Els ximples fan la festa i els llestos la celebren
En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos
Està tant de festa que no veu l'altar
Festa de foc, no la vegis mai de prop
Festa de ganyó, que els uns la fan i els altres no
Festa de vila, tanca la porta i fila
Festa en dijous, setmana esguerrada
Festa sense masclets, dolçaina i tabalet, no és festa
Festa sense menjar festa no fa
Festa traslladada, festa esguerrada
Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida
La festa, un mateix se la fa
L'endemà de la festa, festa altra vegada
Les festes majors al ventre fan dolors
L'estudiant diu: El dilluns faig festa, el dimarts no ho sé, el dimecres m'hi pensaré, el dijous és sant Tomàs, el divendres és mal dia, el dissabte reposo i el diumenge és festa de precepte
Més pugen les campanes que la festa
Més val una festa que dos diumenges
Ni grat ni gràcies, festes en diumenge
No és pas tot u repicar a festa o fes-te repicar
No hi ha festa que no torni
No hi ha festa sense drac
No hi ha festa sense vi
Pel gandul, tots els dies són festa
Per anar a festa major, treballa ara ferm i fort
Per anar tirant, de la bóta de l'entrant; per a fer festa major, de la bóta del recó
Poc diner per a la festada, ves-te'n a fer la migdiada
Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja
Qui a Festa Major va a Festa Major té de tornar
Qui en balls ni en festes no es taca, bé té neta la casaca
Qui fa festa en dia de feina, té feina en diumenge
Qui no et vol a la festa, et convida de part de vespre
Qui no té la vespra no té la festa
Qui treballa á les festes, sempre será pobre
Qui viu, veu totes les festes de l'any
Segons el sant, el cant (o la festa)
S'estima més quatre festes seguides que un dia feiner
Si tens la porta tancada, tindràs la festa guardada
Una festa sempre ve bé
Valdre més l'amaniment que la festa
Vestit nou, senyal de festa
Comencem agost amb poesia, per a refrescar les nits estivals i alegrar els llargs dies vacacionals. A tots i totes les lectores del blog us desitgem molt bones vacances i... que la poesia sempre us acompanye.
Agosto
(Federico García Lorca / Jennifer Emery, il.)
Agosto. Contraponientes de melocotón y azúcar, y el sol dentro de la tarde, como el hueso en una fruta.
La panocha guarda intacta su risa amarilla y dura.
Poc a poc podrem anar llegint, tan sols en format digital pel facebook, el poemari de Quim Curbet, El fons i la forma (orles, colofons i culs de llàntia). Mentre el llibre es publica en suport paper podem anar llegint-ho, poc a poc, en format digital.
Una web Poetas Andaluces és una web molt interessant on podem trobar, magníficament classificats, poemes i poetes andalusos de tots els temps. Un goig navegar i llegir el seu interior.
Entre altres tenen els següents apartats que us interessaran:
A més podem fer una recerca, dins de la pròpia web, per autor i per poema. Els felicitem per la web i els agraïm publicament tota la informació que ens proporciona.
A la nina-nina, a la nina nit, que el meu xiquet encara no s'ha dormit... Són molt tendres i boniquetes les cançons de bressol. Són el primer pas per a endinçar-se en la paraula i la poesia. Podem repetir les cançonetes que ja coneixem, inventar-se'n o aprendre-se'n de noves. Hui us invitem a dormir-se amb aquest poema.
Ja ha sortit editat el llibre de poesia infantil ¡Vamos al circo!,de David Blanco Parra, il·lustrat per Julia Díez Velázquez. Ja sabeu que aquest poemari va ser guardonat amb el premi de poesia infantil Verso en nubes, convocat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de León.
El poemari el podem llegir també per internet. El llibre es distribuirà en biblioteques i col·legis públics.
Hi ha poemes que la seua pròpia musicalitat ens porta a pensar en el ball, el joc i la música. Que sí, sí... com és el poema d'Antonio García Teijeiro. Que no, que no... que ara me'l fique jo. És un poema que presta molt al joc i a crear nous poemes seguint el fil del primer i tercer vers. Proveu-ho!
Que sí, sí,
un día de julio nací.
Que no, no,
un día de julio nació.
Que sí, sí,
la ruta del Cacarabí.
Que no, no,
la ruta del Cacarabó.
Que sí, sí,
un plato de habas comí.
Que no, no,
un plato de habas comió.
Que sí, sí,
que no, no,
a todos nos gusta la o.
Continuem-ho:
Que sí, sí,
un poema yo escribí.
Que no, no,
un poema él escribió.
Que sí, sí,
en un libro lo metí.
Que no, no,
en un libro lo metió.
Que sí, sí,
que no, no,
a ti te lo regalo yo.
I ara vosaltres... Després, què tal si el reciteu picant de mans, ballant, botant, nedant...
Hem presentant ja en altres post d'aquest blog com l'esport i la poesia no tenen per què anar per distints camins, podem pedalejar junts. A cop de pedal, hui que finalitza el Tour de France, us invitem a llegir aquest poema de la nostra amiga asturiana (i estiuejant alicantina) Mª Rosa Serdio, El tour del cielo /El tour del cèl.
EL TOUR DEL CIELO(Mª Rosa Serdio) En el cole, esta tarde, lo soñé mientras el profe explicaba no sé qué. Soñé que, en bicicleta, subía al cielo sin gafas ni maleta y que, allá arriba, estaba preparada la salida. Había ruedas por todos los rincones monociclos, triciclos y tándems a montones, bicicletas de todos los colores y nubes de algodón con sabores a fresa y a limón. Íbamos a correr el Tour del cielo sobre las dulces sendas de nata y terciopelo. Dieron la salida. Entonces, el maestro preguntó: _ Alicia, dime tú las provincias de Galicia. Yo, que estaba preparada y sin titubear ni un solo instante respondí: - Valencia y Alicante. Sin inmutarse, el profe como con cautela, se acercó a la ventana y observó, meditando. Luego dio media vuelta, sonrió y dijo hacia la clase: - Hoy ganará la carrera pues la he visto volando
por encima de la escuela.
Tour del cèl
(Mª Rosa Serdio, traducció de Sàlvia)
En el col·le, esta vesprada,
ho he somiat mentre el profe explicava no sé què. Somii que, en bicicleta, pujava al cèl
sense ulleres ni maleta i que, allà dalt, estava preparada la sortida.
Hi havia rodes per tots els racons, monocicles, tricicles
i tàndems a muntons,
bicicletes de tots els colors i núvols de cotó fluix
amb sabors de maduixa
i llimona.
Anavem a córrer
el Tour del cèl
sobre les dolçes sendes
de nata i vellut.
Donaren la sortida.
Aleshores, el mestre preguntà:
-Alícia, dis-me tú les provincies
de Galícia.
Jo, que estava preprada
i sense titubejar
ni un sol instant li respongué: - València i Alacant. Sense immutar-se, el profe com amb cautela, s'apropà a la finestra
S'ha convocat, des de Mèxic i per a tots els universitaris, el I Premio Internacional Universitario de Poesía “Desiderio Macías Silva”. Les bases són les següents:
1. Podrán participar estudiantes universitarios de cualquier nacionalidad. Para comprobar su calidad estudiantil, los concursantes enviarán con su participación la imagen digital (en formato jpg) de la credencial vigente o documento de inscripción que los acredite como estudiantes actuales en alguna institución educativa pública o privada.
2. Participarán con una sola obra, formada por un conjunto de quince o más poemas de su autoría, con tema libre y escritos en español.
3. La obra será inédita, no premiada anteriormente, ni estará participando simultáneamente en otros certámenes en espera de resolución.
4. Las obras deberán enviarse en archivo de algún procesador de texto compatible con Word (excepto Word 2007) a la siguiente dirección electrónica:uaa2009@ayc.com.mx
5. En un segundo archivo de Word (excepto Word 2007), enviado en el mismo mensaje que el de los poemas, los participantes enviarán una declaración escrita de ser los autores originales de los poemas y aceptar las presentes bases. Las obras que no cuenten con la declaración señalada serán descalificadas. Por tratarse de un concurso de buena fe, no es necesario que sea una declaración notariada.
6. En la ventana del mensaje electrónico que lleva anexos los dos archivos, los participantes anotarán sus datos personales y de localización (nombre, lugar y fecha de nacimiento, nacionalidad, domicilio con código postal, correo electrónico y teléfono).
7. El plazo de recepción de obras termina el 14 de agosto de 2009. Se enviará un mensaje electrónico al participante para confirmar la recepción legible del archivo con su obra, su declaración de autor, la imagen de su identificación como estudiante, y sus datos personales y de localización.
8. El jurado estará conformado por distinguidas personalidades del medio literario; y tendrá la facultad de proponer a los organizadores la resolución de cualquier situación imprevista.
9. Se premiará a dos autores distintos, cada uno con 10,000 pesos mexicanos (o su equivalente en dólares estadounidenses al tipo de cambio del día de la entrega).
10. La resolución del premio se dará a conocer en la segunda quincena del mes de octubre de 2009 en las páginas virtuales de las entidades que convocan, además de hacerse conocer a los participantes por medio del correo electrónico y al público en general en diversos medios culturales.
El passat 12 de juliol va fer cinquanta anys de la mort del gran escriptor i poeta Carles Riba. No podem deixar passar el mes sense fer un ressò a aquest aniversari. En primer lloc us invitem a veure el documental El meu avi, Carles Riba, que podeu visualitzar al blog Diari d'un llibre vell -i si us interessa saber-ne més d'aquest documental, punxeu ací-.
Després dels comentaris deixats per Víctor Pàmies, hem refet el post, doncs us volem dir que al blog Raons que rimen hi ha una entrada especial, Apunts ribians en un grapat de blogs, on Víctor ha fet el seu propi homenatge arreplegat tots els articles dels blogs que a la vegada han fet el seu propi homenatge. Ens sembla una idea genial!
A Blocs de LletresJosep Porcar ha fet una secció especial, 50 anys sense Riba (1893-1959) que també us interessarà.
Salvatge Cor
[I](Carles Riba)
Que en el cant sigui baix el bes i astut el cor en l'abraçada: el cor vol més, vol en excés, i en el do rebut es degrada. Abans dels teus ulls, estimada, ¿hi ha un amor que, dolç, me'ls creés que me'n fes uns camins d'onada? ¿Uns ulls per l'amor de després?
Dóna't perquè tot recomenci ordit en perills de silenci, virginal d'un foc absolut; com, passant de l'illa inaudita, qui s'exalta al somni volgut en la perla ardent que l'imita.
L'editorial Intermon Oxfam, dins del grapat de bons llibres que té, ha publicat Fem la rotllana de la morera, amb il·lustracions de Sophie Fatus i la veu de Fred Penner, dins de la col·lecció Somnis. El llibre podem llegir-lo també en castellà, Juguemos al corro de la morera.
El llibre té la particularitat de estar en bilingüe, en català i en anglès. Està basat en una cançoneta que canta Fred Penner amb quatre xiquets de països diferents d'Europa, Malí, Índia i Xina. És la cançoneta que canten quan els xiquets es desperten abans d¡anar a escola. La morera és com un símbol que protegeix a la gent, que a més els ajudar-se a unir-se, agafant-se de la mà i fent rotllana o rotgle, dançant al seu voltant.
El llibre, a més de les precioses il·lustracions, al final porta una xicoteta explicació dels arrels i la significació de la cançó i de la proposta lúdica de la dança que l'acompanya. El CD que s'adjunta ens ajudarà a seguir la cançó que comença així:
Fem la rotllana de la morera,
de la morera, de la morera.
Fem la rotllana de la morera
de bon matí...
Here we go round the mulberry busch,
the mulberry busch, the mulberry busch.
Here we go round the mulberry busch,
early in the morning...
Una bona manera d'endinçar-se en altres cultures, conèixer i compartir... cantant, ballant i gaudint de les il·lustracions. Ens encanta aquest llibre. Molt recomanable per als menudets.
Cal aprofitar les eines gratuïtes que hi ha en internet per aplicar les noves tecnologies a la lectura i a l'escriptura. De vegades, allò que ens sembla més banal és el que fa que els xiquetes els motive.
Hui volem recomanar-vos una eina que consisteix en donar-li la volta a l'escriptura i escriure del revés: Escribir al revés. Cal tenir en compte, si escrivim un poema, que per tal de seguir l'ordre del poema original hem d'escriure de baix a dalt, per a que l'últim vers ens aparega en l'últim lloc. També podem anar escrivint els versos un per un i i anar pegant-los al blog o en la pàgina del word. Cal advertir que si a una lletra li fiquem l'accent no surt totalment al revès.
Us fiquem un exemple, del començament d'un poema de Consuelo Armijo.
oʇ!ɹƃ oɯ!ʇln lә
olqәnd lәnbɐ ɐ
oɹәnbnlәd un oƃәll
sop!u ɐ!ɔɐɥ әnb
'sollәqɐɔ so uoɔ
sɐɹoñәs sɐl әɹʇuә ɐp!nƃәs uә ʎ
ɐpoɯ әp uoɹә!snd әs sop!u sol
Què diu? Cal aclucar un poc els ulls, fixar-se també en la il·lustració, que ha us dona una molta bona pista, i donar-li la volta a les lletres (no feu trampa, imprimiu el poema i li gireu la fulla). Com us hem dit acò tan sols és un divertiment tipogràfic però que pot donar molt de sí entres els xiquets i joves, es com escriure missatges encriptat, però en aquest cas jugant amb la poetipografia-ja tenim una nova paraula per al nostre diccionari poètic-.
Passar-ho bé amb les endevinalles és força fàcil. A les nostres neurones els agrade interconnectacter-se i pensar. Tot jugant podem aprendre un grapat de coses. Per tal de fer-ho més senzill podem tirar mà d'aquests dos llibres d'endevinalles infantils que hui us presentem. En els dos les endevinalles fan referència a personatges de contes, però ara ens interessa, en especial, els que són monstruosament monstruosos.
El primer llibre, Qui sóc?, és de Lola Casas i està magníficament il·lustrat per Agustín Comotto. Està editat per La Galera, dins de la seua col·lecció Rialles (també està en castellà), una col·lecció tota molt recomanable de la que ja hem parlat altres vegades. Personatges com Frankenstein, el comte Dràcula, el llop ferotge, l'home del sac... pul·lulen per les pàgines del llibres mesclant-se amb altres com la fada, el sastre valent, el follet, la ventafocs...
A veure si endevineu qui apareix en aquesta endevinalla:
Embenada i relligada. Els segles t'han fet el llit. Dorms entre el vent i la sorra d'un deseert sec i adormit.
(la mòmia)
L'altra llibre és Noche de miedo, Libro de adivinanzas monstruosas ¡sólo para valientes!, d'Antonio Gómez Yebra i que està també molt ben il·lustrat per Violeta Monreal. El llibre està editat per Bruño en una col·lecció que també us recomanem sencera, Oro parece.
El llibre està sols en castellà i, com el que hem comentat abans, totes les endevinalles giren al voltant de personatges literàris monstruosos: el kraken, el "coco", l'home llop, King Kong, el fantasme de l'òpera, el gòlem, la bruixa... Ací tan sols apareixen els monstres i a cada doble pàgina totes les endevinalles pertanyen al mateix personatge.
A veure si encerteu de qui estem parlant en aquesta endevinalla?
Amb tanta calor estiuenca se'ns oblida que en la part meridional del planeta també estan de vacances, però de vacances hivernals. Així que els regalem un poemeta per a que també gaudeixquen d'aquest dies freds acompanyats de poesia.
No tot és platja a l'estiu, està també la muntanya i els rius. Una passejada per la seua vorera és relaxant, per a grans i menuts, i sobretot fresquet. Si a més fiquem a la motxilla un bon poema... encara millor. Que tal aquesta poesia infantil d'un gran poeta, Juan Ramón Jiménez? Proveu-ho: fiqueu el poema a la motxilla, junt al bocata i l'aigua i, en un bon racó a la vora del riu atureu-se, traeu el poema i llegiu-lo en veu alta. Una experiència inobidable. Ja ens direu...
Iba tocando mi flauta
(Juan Ramón Jiménez) Iba tocando mi flauta
a lo largo de la orilla;
y la orilla era un reguero
de amarillas margaritas.
El campo cristaleaba
tras el temblor de la brisa;
para escucharme mejor
el agua se detenía.
Notas van y notas vienen,
la tarde fragante y lírica
iba, a compás de mi música,
dorando sus fantasías,
y a mi alrededor volaba,
en el agua y en la brisa,
un enjambre doble de
mariposas amarillas.
La ladera era de miel,
de oro encendido la viña,
de oro vago el raso leve
del jaral de flores níveas;
allá donde el claro arroyo
da en el río, se entreabría
un ocaso de esplendores
sobre el agua vespertina… Mi flauta con sol lloraba
Cada vegada són més les iniciatives, particulars i col·lectives, que tenen per objectiu enlairar els versos. Des de Sevilla el col·lectiu Aina Libe -un amor, en alemany-, integrat per quatre joves (Felipe Bollaín, Javier Mariscal, Miguel Ruiz y Nieves Peña), s'han ficat mans a l'obra i estan empaperant les façanes de locals comercials buits, que estan al centre de Sevilla, de poemes i fotografies. Porten prop d'un any intentant, per mig dels poemes, humanitzar la ciutat.
Com ells diuen: Poesía e imagen como regalo al transeúnte, como un artefacto más dentro de la vida cotidiana, un respiro para pararse a pensar, una invitación a la creación y a la participación.
Ens encanta aquesta iniciativa, com les altres que han portat endavant: tirar des de dalt de la Giralda un "mogolló" de poemes, o estendre'ls amb cordells i pinces en el pont de Triana. Com també ens agrada la idea de ficar fulls en blanc per a deixar les opinions dels lectors i els seus poemes.
Com graffitis, però pintant amb les paraules els versos. Els felicitem per la iniciativa!
1. Podrán concursar en este premio autores que no hayan cumplido 30 años a 5 de septiembre de 2009.
2. Las obras deberán ser inéditas, escritas en castellano, y no premiadas en otros certámenes. El tema es libre, estableciéndose en 300 versos la extensión mínima de los poemarios, sin límite para la máxima. se presentarán impresas o mecanografiadas, encuadernadas y por triplicado.
3. Las obras se presentarán bajo seudónimo o lema, que figurará en la primera página de cada ejemplar, así como en el exterior de la plica, como única identificación. En el interior de dicha plica se adjuntarán los siguientes datos: nombre y apellidos, dirección postal y de correo electrónico, teléfono de contacto, breve nota biobibliográfica, y fotocopia del dni o documento similar.
4. El plazo de presentación finalizará el 5 de septiembre de 2009. Deben remitirse por correo postal a la siguiente dirección: La Bella Varsovia (III Premio de Poesía Joven “Pablo García Baena”). Apartado de correos 2164. 14080 - Córdoba. Serán excluidos los trabajos presentados después de fecha, siendo válida la del matasellos.
5. El jurado estará formado por cinco miembros de prestigio en el campo de la literatura, y un secretario, con voz pero sin voto, como representante de la asociación; su composición sólo se hará pública coincidiendo con la difusión de su fallo. al jurado, que actuará con libertad y discreción, y cuyas decisiones son inapelables, corresponderá discutir y emitir el fallo, así como otorgar el premio a una sola obra o declararlo ex-aequo, con accésits o finalistas, y/o desierto.
6. El premio estará dotado con la publicación de la obra ganadora en la colección La Bella Varsovia, con una tirada de 1000 ejemplares, interpretándose la entrega de 100 ejemplares al autor como pago de los derechos. La Bella Varsovia se compromete a la distribución y promoción del libro, con su envío a prensa y crítica, y presentación en varias ciudades españolas. de igual forma, el autor/a ganador/a participará en la edición de 2010 de cosmopoética, dentro del apartado dedicado a poetas emergentes.
7. Los originales no premiados se destruirán tras el fallo del premio, sin que se mantenga correspondencia alguna sobre ellos.
8. El fallo se hará público mediado el otoño de 2009, siendo comunicado personalmente al autor antes de su difusión en los medios. la publicación del libro ganador está prevista para la primavera de 2010, y sus presentaciones tendrán lugar en los meses posteriores. El autor ganador se compromete a asistir a dichos actos.
9. El hecho de concurrir a este premio supone la total aceptación de estas bases.
Els blogs van sorgint i la poesia, junt a les il·lustracions, van enlairant-se. Hui us volem recomanar un nou blog, d'una bona amiga poeta, Annabel Martínez Zamora, que junt a l'il·lustrador Kim Amate han creat Malsinfin, un lloc que us invitem a llegir i que ens agrada molt.
Doneu-li una ullada! Hay ondas en la arena y es un zigzag de queloides, que graban sargantanas ajenas a su propia trayectoria. Hay estrías que rasgó una ondina, entornándose sobre si, obsesiva. Las algas en la orilla son mechones que el mar se mutila para exclamar su ultraje. Cuando tenía siete años, me asustaba el dibujo de una proa enredada en sargazos.
Raíces inseridas en mi carne, piel injertada en tu corteza, tus ramas cubriendo desnudez, materia tuya que apuntala vacíos, y yo... evadiéndome... En contra de esquemas y pronósticos vislumbro fuerzas irresistibles que conjuran con cuerpos inamovibles, bifurcaciones irisadas, sin ser refulgentes, y otras dimensiones medicinales buenas para mi espíritu en sus matices incompletos. Arropar ese credo entre lino blanco, incuba su germinación posible, ¿por qué no? Aunque el mascarón estrangulado por los sargazos me recuerde las condiciones.
Escribir un nombre en letras de coral y lanzar al mar las palabras para que los acantilados las escupan en brisas de espuma y sirenas,
ensortijar las sílabas de oro en papel y dejar que broten los sueños de metal atrapados en mechones de cabello trazando estelas doradas en el horizonte,
reunir la filiación en mi pecho y marcar con saliva la fecha de nacimiento agradeciendo la temprana hora que dio a luz, la hora que vieron los ojos los cielos,
blandir la espada contra el volcán dejar que sus lavas me solidifiquen que me moldeen en roque y lava para que los amaneceres de tus ojos me divisen.
El proper dimecres, 15 de juliol, la gent de Barcelona i els seus voltants, i tots els que esteu de visita vacacional amb els vostres fills, teniu l'oportunitat de gaudir d'un recital de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys. Tindrà lloc al FNAC del Triangle (Plaça de Catalunya, 4-Barcelona), a la secció de "poesia" del 2n. pis, a les 7 de la vesprada.
Serà una oportunitat fantàstica de compartir poemes amb Andreu Galan i Martí, mestre, poeta i bon amic. Des d'ací li agraïm públicament a Andreu la invitació que ens ha fet, però encara no estem de vacances, així que ens es impossible.
Acudiu, pares i fills, i aprofiteu per a compartir temps i poemes en companyia. Segur, s'ho passareu molt bé!
Ara, en la calor, sembla que el bon ritme abelleisca més, també als xiquets. Volem compartir amb vosaltres aquest curtmetratge, una graciosa cançoneta en italià, on podem seguir el ritme marxós dels sentiments i ocurrències d'aquest cocodril: Il coccodrillo come fa?. Una bona manera de aprendre un altre idioma, en aquest cas el italià, amb cantant i ballant.
Del blog Educación Preescolar hem copiat la lletra de la cançoneta, per si de cas voleu fer karaoke estiuenc i cocodriler:
Ens agrada l'estiu, la calor, els banys en el mar, les passejades pels caminals que porten al bosc, la lectura a la fresca de la nit, la roba de colors, els gelats, les vacances,... i ens agrada, sobretot, la poesia. Fora l'avorriment! Us invitem a llegir aquests poemes sobre l'estiu, gaudir de la seua lectura i de les il·lustracions i compartir-los amb els xiquets. Poemes de Martí i Pol, Isabel Barriel, Olga Xirinacs, Aleix de Ferrater, Carme Ricart, Josep Carner i alguns xicotets poetes.
Més encara, us invitem a que creeu i escriviu un poema sobre qualsevol tema al voltant de l'estiu, en qualsevol llengua, i que ens l'enviu. Pot ser un rodolí, un haiku, un quartet, versos lliures... Podeu deixar-ho en l'apartat de comentaris o fer-ho al correu electrònic (bibliodolores@gmail.com ). Ens encantaria i serà tot un plaer anar recollint els poemetes i publicar-los al blog, compartim entre tots la seua lectura. Sabem que hi ha molt bons escriptors i escriptores que lligen el blog, menuts i grans, així que...
Animeu-se a escriure'ns. Mils gracietes a tots i totes per la vostra col·laboració.
Es una hermosa noche de verano. Tienen las altas casas abiertos los balcones del viejo pueblo a la anchurosa plaza. En el amplio rectángulo desierto, bancos de piedra, evónimos y acacias simétricos dibujan sus negras sombras en la arena blanca. En el cénit, la luna, y en la torre, la esfera del reloj iluminada. Yo en este viejo pueblo paseando solo, como un fantasma.
Ja estem en ple estiu i amb tant ciment, quitrà, contaminació i calor, quasi sense adonar-se'n el pensament se'n va a buscar la frescor de l'ombra d'un gran arbre. Què bo! Hi ha moltes dites populars i refranys sobre els arbres, sobretot si parlem dels diferents i particulars tipus d'arbres, però aquest mes volem tan sols invitar-vos a llegir una selecció de refranys sobre arbres en general.
A arbre caigut, tothom li fa llenya Arbre a terra, tothom li fa guerra
Arbre ben plantat dóna bon resultat Arbre bord no dóna fruit
Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit
Arbre de bona casta pren un pam i en dóna quatre
Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc
Arbre dolent no pot donar fruit
Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur
Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs
Arbre molt trasplantat, mai ben arrelat
Arbre que no dóna, al foc para
Arbre que no floreix, no grana
Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat
Arbre sense flor, dia sense sol
Arbre tort quan neix mai en guareix
Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire
Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors
Arbres vells i bons amics, no en té qui vol
Cada gota de pluja té un arbre que l'espera Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits
De l'arbre que no saba pel maig llenya faig De mal arbre, mala fusta De xicotet s'ha de criar l'arbre dret Empelt a arbre veí no agafa Florits els arbres, ni els regues ni els llaures Molt més que bons podadors, hi ha dels arbres destructors Pel fruit coneixerem l'arbre Quan l'arbre es ben esporgat, per l'abril treu l'esclat Qui a bon arbre s'arrima, bona ombra li cobrix Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta Qui estima l'arbre, estima el fruit Qui rega un arbre sec, perd l'aigua i perd el temps Segons l'arbre, el fruit Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat Tot arbre que és dret, és subjecte a caure Val més l'arbre que les flors
