25.5.20

Versos para comérselos: llibre de poesia infantil de Sagrario Pinto


Acaba de sortir d'impremta el llibre de poesia infantil Versos para comérselos, de Sagrario Pinto, amb unes requetesimpàtiques il·lustracions de Teresa Novoa, editat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la col·lecció Sopa de Libros.

Poemes per a mullar pa i xuclar-se els dits. Versos sobre aliments, sobre estrís de cuina, receptes per a menjar bé, per a compartir i no oblidar. Poesia ben pastada des de la cuina, el cor de la casa. Un llibre molt recomanable per a compartir adults i menuts... mentre cuinem.

Us deixem un tastet... i bon profit!


Los huevos
(Sagrario Pinto)

Dos huevos con puntillitas
bailan en una sartén.
Clic, clac, van marcando el ritmo
 como si fuese claqué.

Sobre la pista de aceite,
¡qué bien deslizan los pies!
Y la espumadera, atenta:
¡no se vayan a romper!


Los garbanzos
(Sagrario Pinto)

A la rueda, rueda,
cuecen los garbanzos,
 pequeños, redondos,
rugosos y blancos,
dentro de la olla,
en su rico caldo.

Con dos zanahorias,
 un diente de ajo,
una cebollita
y un poco de apio,
a la rueda, rueda,
cuecen los garbanzos.

Chus, chus, cuchichean.
Y van engordando…
El garbanzo negro se huele algo raro
y, a la rueda, rueda,
se escapa de un salto.

*

Del mar
(Sagrario Pinto)

El calamar, 
que es un artista,
hace arroz negro
con su tinta.

La merluza,
muy resalada,
cocina algas
a la romana.

Y las almejas,
tan marineras,
bailan su salsa
en la cazuela.


20.5.20

Els colors de l'arc de sant Martí, poesia / Los colores del arco iris, poesía



Coloreando

Siete colores
tiene ese puente,
que el sol dibuja
el día que llueve.

Primero ROJO,
como aquí véis.
Ahora lo borro,
y quedan seis.

ANARANJADO
se va de un brinco.
Como hay dos menos,
me quedan cinco.

Con AMARILLO
hice un retrato,
y así tan solo
me quedan cuatro.

De color VERDE
es el exprés.
El tren se marcha.
Me quedan tres.

AZUL el mar
pintó un pintor.
Se fue en las olas.
Ya solo hay dos.

AÑIL es fuerte
como ninguno.
Voló hasta el cielo.
Ya sólo hay uno.

El VIOLETA
solo quedó.
Cesó la lluvia
y se borró.

La il·lustració és de Estella Guerrera.

16.5.20

11.5.20

Per nens i nenes, aplaudiments: cançó infantil de Núria Albertí i Toni Xucla

Aplaudiments per a tots els xiquets i xiquetes -il. Valentí Gubianas-

Dos mesos que xiquets i xiquetes han estat a casa, sense sortir. Són genials! Es mereixen un fort aplaudiment i un poema de Núria Albertí, fet cançoneta per Toni Xuxlà. Voleu escoltar-la? Voleu cantar-la? Per nens i nenes, aplaudiments.

Per nens i nenes, aplaudiments
(Núria Albertí)

Sempre alegres, 
imaginant, 
mil aventures 
quan sortiran. 

Dibuix de còmics, 
el joc d’espies, 
llegint molts llibres 
en aquests dies. 

Junts a la cuina 
i a netejar. 
Anglès i mates 
faran demà. 

Piquem amunt, 
piquem avall. 
Amb tots els nens 
fem aquest ball. 

Cantem tots junts 
per nenes i nens, 
posant color 
en aquests moments. 

Cantem tots junts 
al cel immens, 
pels nostres nens, 
aplaudiments! 

Llegir en veu alta, 
gimnàs abans. 
Escriure cartes. 
rentar les mans. 

Sota les taules 
muntem cabanes. 
Passem-ho bé. 
Posem-hi ganes! 

I la natura es 
pren un descans. 
La tenim neta s
ense els humans. 

Piquem amunt, 
piquem avall. 
Amb tots els nens 
fem aquest ball. 

Cantem tots junts 
per nenes i nens, 
posant color 
en aquests moments. 

Cantem tots junts 
al cel immens, 
pels nostres nens, 
aplaudiments! 

Cantem tots junts 
O-o-o 
Per nenes i nens, 
aplaudiments!






4.5.20

Marieta, voladora eixerida i poeta


Si ja heu tingut l'oportunitat de sortir al camp, segur que s'heu trobat amb més d'una marieta que, eixerides, volen per tot arreu. Nosaltres en tenim una a qui li agrada molt la poesia i que ens sol visitar al blog, semblant a aquesta del poema. 

Marieta

Amunt i avall va la marieta,
tota pintada, tota rogeta.
Compta-li les taques de l'esquena,
mira a veure si en té una setena.
Se'n va, s'escapa, no sap estar-se quieta!


La il·lustració és de Gabi Baracsi.

3.5.20

La medida de mi madre: un poema especial per al Dia de la Mare


Us desitgem a totes les mamàs un molt feliç dia, ple de besadetes i poemetes, mostra de la felicitat que cada dia de l'any repartiu entre els vostres fills i filles.

La medida de mi madre

No sé si te lo he dicho:
mi madre es pequeña
y tiene que ponerse de puntillas
para besarme.
Hace años yo me empinaba,
supongo, para robarle un beso.
Nos hemos pasado la vida
estirándonos y agachándonos
para buscar la medida exacta
donde poder querernos.

La il·lustració és de Júlia Sardà.

28.4.20

Jo em quedo a casa: poema infantil de Mar Bertrán


Ens agrada molt rebre poemes, que ens en regalen; molt més encara quan aquests són escrits per poetes infantils. Quin goig veure com la poesia s'arrela entre els infants! Des d'ací volem donar les gràcies a Mar Bertrán, una petita gran poeta de 10 anys (5è de Primària, alumna de l'escola Sant Martí, de Barcelona), que ha creat un poema requeteboniquet sobre aquesta greu situació contra el coronavirus que estem vivint. 

El seu missatge és ben clar: quedem-se a casa! Done'm les gràcies a tots i totes que, en aquests temps difícils, estan treballant a tope per a que tot surta bé. Protegim-se i protegim a la societat. Si una xiqueta ho té així de clar... els adults ho deuríem de tenir molt més. Responsabilitat. Açò passarà i esperem que amb l'ajuda de tots siga ben aviat. Tot anirà bé! I ara... necessitem la poesia més que mai.

Jo em quedo a casa
(Mar Bertrán)

El coronavirus és molt petit,
molt atrevit i gens divertit.
A metges i avis enmalalteix i mata
i a tothom que pot ataca.

Tots estem molt preocupats
i també molt estressats.
Per no contagiar ni ser contagiats
“ens quedem a casa”, estem obligats!

Tots necessitem una vacuna,
metges i científics han d’anar a una.
Tots la volem aviat
per tornar a la normalitat.

Gràcies a tota la gent
que treballa de valent
Metges, infermers, súpers i policia
aplaudim per vosaltres cada dia.

La il·lustració és de Carrie L.

24.4.20

Bolsa de plástico: reciclem i poemem

 


Qualsevol objecte pot ser poetitzat. És el poeta qui, amb el seu sentir i les seues paraules, ens obri el camí per a veure el món amb altres ulls, fins i tot l'objecte més insignificant. Tenim un exemple molt clar al poema de Karmelo C. Iribarren, La bolsa de plàstico: un problema tan greu com tenim amb l'ús i abús de les bosses de plàstic i tota la contaminació que produeixin i... llegint el poema en fa sentir certa tendresa per eixa bosseta que, solitària i reballada al carrer, somia en ser núvol. És la màgia de la poesia.

Bolsa de plástico
(Karmelo C. Iribarren)

Mírala
ahí
en mitad de la calle
sola
quieta

temerosa
de que aparezca el barrendero

soñando
con un poco de viento
para sentirse
nube.

La il·lustració és de Csil Cb.

23.4.20

Poemes de sant Jordi: llibre de poesia infantil de Joana Raspall


Va finalitzant el dia, que se'ns ha fet molt curt. Una llàstima que tot siga virtual, però hem gaudit, igualment, de la lectura. Per tancar pàgina us volem recomanar un llibre de poesia infantil de Joana Raspall, amb il·lustracions de Mercè Galí, Poemes de sant Jordi, editat per Bindi Books.

Quatre poemes infantils de la gran poetessa Joana Raspall, tots ben coneguts, però que ací apareixen publicats temàticament amb una edició ben acurada i unes fantàstiques il·lustracions, que ajuden a apropar els poemes del cavaller, la princesa i la rosa als més menudets.

Us el recomane. 

Ah! Per cert, no s'oblidem que demà també és el dia del llibre... i tota la resta dels dies de l'any i que cada dia hem d'alimentar-se d'una culleradeta de poesia.


Cuide'm els llibres: cançó de Dani Miquel per celebrar el Dia del Llibre

Una cançoneta, de Dani Miquel, per reflexionar sobre els llibres, la seua importància, el foment de la lectura, contra el pirateig llibrari i... el goig de llegir.

Gaudim junts de la poesia en el Dia del Llibre.


El drac volia ser rosa: poema i cançó infantil celebrant el Dia de Sant Jordi

El drac i la rosa -il·lustració de Kim Amate-

La música sempre acompanya la festa i les cançons són com l'espurna del pastís. Estem de festa, és sant Jordi, i anem a cantar i ballar amb tot el ritme i ganes de moure's que tenim aquests dies. Vinga, va, acompanyem al drac i a la rosa amb la dansa poètica de Núria Alberti. Fem festa!!! Poemem a sant Jordi!

El drac volía ser rosa

El drac volia ser rosa,
una rosa volia ser el drac.
Igual li passa a la rosa
i demanen l’ajuda d’un mag.

El mag parla de genètica:
hi ha coses que no poden ser.
Aquesta decisió no és pas ètica:
ho sento, però jo no ho puc fer!

El drac volia ser rosa,
una rosa volia ser el drac.
Igual li passa a la rosa
i demanen l'ajuda d'un gat.

El gat té la boca oberta:
vols dir que has viscut moltes vides?
Però una nena els alerta:
no el creieu, només diu mentides!

El drac volia ser rosa,
una rosa volia ser el drac.
Igual li passa a la rosa
i demanen l'ajuda d'un tap.

El tap proposa a la rosa
que clavi a ell al seu pal,
sentint la flaire agradosa
li ve una idea genial. 

Li diu al drac que s'apropi
i s'hi clava al final de la cua
el drac s'ompli d'amor propi
ja no distingeix l'espina de púa.

Ara el drac fa olor de rosa
la rosa forma part del drac
i el tap com qui no vol la cosa
se sent per tots dos estimat.

Podem escoltar el poema, fet cançó, d' El drac volia ser rosa i així podem cantar-ho i ballar-ho millor. Tot açò ho podem veure al llibre Roses i dracs, de Núria Albertí, amb il·lustracions de Linhart, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat (2009) . Històries ben especials de roses, dracs, cavallers i princeses per celebrar Sant Jordi. Inclou les partitures i un CD amb totes les cançons.

Us deixem un vídeo amb una altra cançoneta, Les roses del palau.

Aquesta rosa és una veu: poema de Marc Granell per al Dia de sant Jordi



Aquesta rosa és una veu,
és una rosa
que va nàixer per ser cant
i clau que obrirà
tots els panys i tots els punys
que encadenaven
a colps d’oblit i de por,
mudes, les goles.

2.4.20

Avions poètics: omplim el cel de poesia en aquesta quarentena /Aviones poéticos: llenemos el cielo de poesía en esta cuarentena

Avions poètics omplin el cel, des de casa -il. Christina Tsevis-

Hui, Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional del Libro Infantil, en aquests dies de quarentena- us proposem una activitat poètica, molt senzilla i que estic segura que us agradarà fer tot junts, adults i xiquetes i xiquets: Avions poètics.

Es tracta de fer avions poètics i enganxar amb cola o cinta adhesiva a les finestres i balcons aquesta vesprada, a les 18:00 hores. Per fer-los agafarem un paper rectangular (si és de colors encara millor). Podem triar un poema dels tants que hi tenim al blog i copiar-lo o crear el nostre propi poema (us recordem que també hi ha poemes que no tenen rima), més senzill o complicat en funció del nostre bagatge poètic, des dels senzills rodolins a haikus o sonets. Els creem junts, pares i mares amb els fills i filles i l'escrivim al paper o foli. Podem decorar-los i pintar-los.

Després fem un poquet de papiroflexia i creem un avió. Segur que tots ho sabem fer, però per si se us ha oblidat us deixem aquest senzill model:


En podem fer tants com vulguem i aquesta vesprada, a les 6 hores, anem a fer-los volar per casa i enganxar-los després a les finestres i balcons (perquè a l'estat d'alarma que estem no hi ha escombradors i no devem tirar res al carrer, cal ser respetuosos amb la neteja dels nostres pobles i no embrutar), un per un. Segurament no volaran molt lluny, no aplegaran al balcó d'enfront, no es remullaran amb la pluja i acabaran a les voreres, però... això no ens importa, perquè hem gaudit junts de la lectura, de l'escriptura, de la creativitat literària; s'ho em passat requetebé junts jugant amb la paraula (que és el que devem fer tots els dies de l'any).

Quan tot açò passi, com a símbol d'acomiadament d'un temps de reclusió casera i d'alliberament... és llençarem a l'aire, per a que puguen volar ben lluny.

Ens encantaria llegir els vostres poemes i veure les fotos dels vostres avions o a vosaltres llençant-los. Podeu enviar-los a info@bibliococentaina.com, nosaltres els arreplegarem tots i ho penjarem al blog.

Animeu-se a crear versos i fer-los volar per tot arreu!

Vola la poesia des de dins del cor al cel de tots -il. Anna Silivonchik-


Avioncito


Me lo trajo el aire
blanco y con renglones
en el ala un verso
que lleva mi nombre.
Ay volador
volador
¿de dónde viene este amor?

El poema és del llibre Avión que va, avión que llega. Poemas para mandar en avioncitos de papel, d'Ediciones El Eclipse.

1.4.20

Dia Internacional del Llibre Infantil 2020: "Fam de mots" / Día Internacional del Libro Infantil 2020: " Hambre de palabras"


Un any més aquest 2 d'abril celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional  del Libro Infantil. Aquest any ens sembla un poc estrany al fer-ho des de casa i no des de la Biblioteca. Dona el mateix, el més important és celebrar-ho junts, virtualment, difonent la lectura entre els menudets i joves, llegint i tenir salut.

Ja sabeu que a cada any li correspòn a un país fer el missatge i crear el cartell. Enguany li ha tocat  a la secció d'Eslovènia, dins de l'IBBY. L'escriptor i autor del missatge és Peter Svetina i l'ilustrador encarregat del cartell és Damijan Stepancic.

Fem que s'escampi el missatge, que vole de boca a orella. Fem que cadia dia siga el dia de la lectura. Sembrem paraules cada dia. Fomentem la lectura hui i tots els dies de l'any, aquest any des de casa i els propers des de la biblioteca, pels carrers, pels parcs, des de l'escola.

Que visquen el llibres infantils! Un hurra per tots els xiquets i les xiquetes que tàn fantàsticament estan aquests dies a casa sense poder sortir. 

Aquest és el missatge (podem llegirlo també en gallec i en euskera):

Fam de mots

On jo visc, els arbustos es tornen verds a finals d’abril o principis de maig. Al cap de poc temps, s’omplen de crisàlides de papallones, que llueixen com vetes de cotó o cotó de sucre. Les erugues devoren els arbustos fulla rere fulla, fins a deixar-los despullats. Quan les papallones surten de les seves crisàlides, arrenquen a volar, però els arbustos no queden destrossats. Quan arriba l’estiu broten de nou, i així una vegada i una altra.

Aquesta és la imatge d’un escriptor, la imatge d’un poeta. Són corcats, esgotats per les seves històries i els seus poemes, les quals, un cop finalitzades, emprenen el seu propi vol, refugiant-se en els llibres i trobant els seus lectors. Això no deixa de repetir-se.

Què passa amb aquestes històries i aquests poemes?

Conec un noi que el van haver d’operar dels ulls. Després de l’operació, van passar dues setmanes durant les quals només se li va permetre estar estirat sobre el costat dret, i després d’allò, un altre mes durant el qual no va poder llegir res. Quan va tornar a agafar un llibre, mes i mig després, va sentir com si estigués recollint mots a cullerades, gairebé menjant-se’ls.

I conec una noia que ara és mestra. Em va dir: pobres d’aquells nens als quals els seus pares no els llegien llibres.

Les paraules en els poemes i en els contes són aliment. No aliment per al cos, res que pugui omplir l’estómac. Són aliment per a l’esperit i per a l’ànima.

Quan l’home té gana o set, se li encongeix l’estómac i se li eixuga la boca. Busca trobar alguna cosa per menjar, un tros de pa, un plat d’arròs o de blat, un peix o un plàtan. Com més afamat està, més se li estreny la mirada; ja no veu altra cosa que allò que el pot satisfer.

Tanmateix, la fam de mots es manifesta de manera diferent: com una tristesa, com una empatia, com una arrogància. Les persones que pateixen aquest tipus de fam no són conscients que les seves ànimes estan tremolant, que estan passant pel seu costat mateix sense haver-hi parat esment. Una part del seu propi món se’ls en va de les mans sense ells adonar-se’n.

Aquest tipus de fam és la que sacien els poemes i les històries.

Existeix, malgrat això, esperança per a aquells que mai han satisfet aquesta fam de mots?

Sí. Aquell noi llegeix gairebé cada dia. La noia que és mestra llegeix contes als seus alumnes cada divendres, cada setmana. Si alguna vegada se n’oblida, els infants no triguen a recordar-li-ho.
I què passa amb l’escriptor, amb el poeta? Amb l’arribada de l’estiu, tornaran a verdejar. I una vegada més seran engolits per les seves històries i poemes, que acabaran volant en totes les direccions, igual que les papallones. Una vegada i una altra.

Escrit per Peter Svetina
Il·lustrat per Damijan Stepancic
Traduït per Natàlia Martínez
Corregit per Jordi Ferré i Ybarz

---------------------

Hambre de palabras

Donde yo vivo, los arbustos se vuelven verdes a finales de abril o principios de mayo. Al poco tiempo, se llenan de crisálidas de mariposas, que lucen como vetas de algodón o algodón de azúcar. Las orugas devoran los arbustos hoja tras hoja, hasta dejarlos despojados. Cuando las mariposas salen de sus crisálidas, echan a volar, pero los arbustos no quedan arruinados. Al llegar el verano brotan de nuevo, y así una y otra vez.

Esta es la imagen de un escritor, la imagen de un poeta. Son carcomidos, agotados por sus historias y sus poemas, las cuales, una vez finalizadas, emprenden su propio vuelo, refugiándose en los libros y encontrando a sus lectores. Esto no deja de repetirse.

¿Qué ocurre con estas historias y estos poemas?

Conozco a un chico al que tuvieron que operar de los ojos. Tras la operación, pasaron dos semanas donde solo se le permitió permanecer recostado sobre su lado derecho, y después de aquello, otro mes donde no pudo leer nada. Cuando volvió a coger un libro, mes y medio después, sintió como si estuviera recogiendo palabras a cucharadas, casi comiéndoselas.

Y conozco a una chica que ahora es maestra. Me dijo: pobres de aquellos niños a los que sus padres no leían libros.

Las palabras en los poemas y en los cuentos son alimento. No alimento para el cuerpo, nada que pueda llenar el estómago. Son alimento para el espíritu y para el alma.

Cuando el hombre tiene hambre o sed, se le encoge el estómago y se le seca la boca. Busca encontrar algo para comer, un trozo de pan, un plato de arroz o de maíz, un pescado o un plátano. Cuanto más hambriento se encuentra, más se le estrecha la mirada; ya no ve otra cosa que aquello que pueda saciarle.

Sin embargo, el hambre de palabras se manifiesta de forma distinta: como una tristeza, una apatía, una arrogancia. Las personas que sufren de este tipo de hambre no son conscientes de que sus almas están tiritando, de que están pasando junto a sí mismas sin haberse percibido. Una parte de su propio mundo se les va de las manos sin ellos darse cuenta.

Este tipo de hambre es la que sacian los poemas y las historias.

¿Existe, no obstante, esperanza para aquellos que nunca han satisfecho esta hambre con palabras?

Sí. Aquel chico lee casi cada día. La chica que es maestra lee cuentos a sus alumnos cada viernes, cada semana. Si alguna vez se olvida, los niños no tardan en recordárselo.

¿Y qué ocurre con el escritor, con el poeta? Con la llegada del verano, volverán a verdecer. Y una vez más serán engullidos por sus historias y poemas, que acabarán volando en todas las direcciones, igual que las mariposas. Una y otra vez.

Escrito por Peter Svetina
Ilustrado por Damijan Stepancic
Traducido por Barbara Pregelj
Adaptado por Paula Sanz

29.3.20

Que sea primavera cuando escribas... poema de José Corredor-Matheos


Un poema preciós per tirar endavant amb il·lusió, cada dia... tot gràcies a la poesia i al vostre espírit col·laburatiu social. Endavant, poesia! Endavant, primavera! Endavant, l'escriptura!

Que sea primavera
cuando escribas,
y el día, como hoy,
tenga un sol cuya luz
no proyecte más sombra
que la que dan las alas
de los pájaros.
Que tus pasos te alejen
más de ti,
y que cada palabra,
cada verso,
sean los que esperabas
y no acababan nunca
de llegar.
Y cuando estés muy lejos
y hayas dejado atrás
las dunas del desierto,
donde las flores vuelvan
a brotar,
no te importe seguir.

La il·lustració és de 제딧-9Jedit.

25.3.20

Poesia infantil en temps de confinament / Poesia infantil en tiempos de confinamiento

Entre deures i jocs, imaginem poesia, vivim poesia -il·lustració de Sara Sanchez-

Ja portem alguns dies confinats a casa (i encara ens resta un poquet) i segur que, dins de les rutines diàries, grans i menuts dediqueu una estoneta a llegir. Us recomanem incloure cada dia una culleradeta de poesia. És un bon moment per a jugar amb els versos. Si encara no ho heu fet, pares i mares, aprofiteu ara i segur que us enganxarà la poesia per a sempre.

Sabeu que al blog trobareu un grapat de llibres, poemes en diferents llengües i de diferent temàtica, propostes d'activitats, cançons, llibres de poesia infantil, endevinalles i un llarg etcètera que al llarg d'aquests anys hem anat pujant.

Tot està a la vostra disposició. Remeneu, trieu i... viviu la poesia, sentiu-la, gaudiu-la.

A més, volem compartir amb vosaltres dos iniciatives editorials que ens semblen genials en aquest temps:

-L'editorial Pintar Pintar, amb els permís i col·laboració dels seus autors/es, ens permet ara descarregar alguns dels seus llibres infantils digitals, gratuitament, entre els que hi ha llibres de poesia infantil (alguns d'ells ja comentats en este blog). Entreu, trieu i llegiu:



-La valenciana editorial Andana ha fet una selecció de poemes il·lustrats de diferents autors/es de la seua col·lecció Vagó de versos. Poemes de diferent temàtica i estil que us encantaran.  Podeu llegir-los i descarregar-se'ls:


Poema de M. Dolors Pellicer / Il·lustració d'Irene Bofill

24.3.20

Poemes de flors i abelles, llibre de poesia infantil


Hem deixat l'hivern i ja tenim ací la primavera, que ens porta també els seus poemes. Núria Alberti ens presenta la primavera d'una forma ben divertida i poètica, Poemes de flors i abelles, amb unes molt xules il·lustracions de Mercè Galí, editat pel Cep i la Nansa (està en castellà, Poemas de flores y abejas, editat per Carambuco)

Les rimes van jugant entre flors i papallones, amb les plantes i els animals, Van buscant el color i l'alegria que ens porta la primavera, temps de renaixença. Al llarg de set poemes podem gaudir del ritme que ens porta la poesia, seguint el bategar de la naturalesa. Ens encanta. Preciós per als més menudets de la casa i per als primers lectors.

Us fiquem un tastet:

La sensible primavera
escriu poemes sobre el prat.
S’ha enamorat de l’estiu
tan jove i acalorat.

Aquesta alegre artista
pinta al jardí i al balcó.
I ofereix la benvinguda
a l’estiu, amb un petó.



22.3.20

Aigua que canta, brolla el poema / Agua que canta, brota el poema


Hui estem celebrant el Dia de l'Aigua, un bé de la nostra naturalesa molt necessari i del que no tenim cura. Prenguem conciència, si us plau. No la contaminem, no la desaprofitem. L'aigua és de tots i tots la necessitem, no sols els humans. Aigua de pluja que va al riu, al mar, als llacs, als pous, a les fonts, a casa. Aigua que canta i que riu amb la poesia. 

Al principio

Al principio
el agua de los ríos
cantaba límpiamente
rozando los guijarros:
ro, ro, ro, iba sonando.

Su canto era una risa,
que viajaba a los pozos,
que temblaba en los cántaros.
Las cosas han cambiado.

He viajado muy lejos,
donde la lluvia a penas
humedece los campos.
Nunca llega a los pozos,
nunca tiembla en un cántaro,
no se esconde en los grifos,
nunca llena los vasos.

Y Los ríos son lenguas
con sed, mudos, callados.
Y el agua es barro sucio
que enferma a los humanos...
¡Ya es hora de arreglarlo!

La il·lustració és de Lucio López Cansuet -Kansuet-.

21.3.20

Dia de la Poesia: 6è poema, d'Isabel Barriel



Esclaten les flors,
esclata la vida,
és temps de Poesia.

Dia de la Poesia, 2020: 5è poema, de Mª Rosa Serdio


Cita en sábado... ¡Y es hoy! 

¡Qué semana, amigos!
¡Para no olvidar!
Allá, hacia el lunes,
recordé la cita.
Justo, justo al timbre
llamó una visita.
Más tarde, otra tarde,
volví a recordar…
¡Si no me doy prisa
no voy a llegar!
Pasaron tres horas
de acá para allá
y regué mis plantas,
planché mi foulard,
lustré bien mi bolso...
¡Se me va a olvidar!
Pensaba entre tanto
en mi falda larga,
mi jersey de fiesta,
mi sandalia alada,
la sortija hermosa
que me regalara
mi tía Margarita
que siempre acertaba.
Y, haciendo recuento
de lo necesario,
cada pensamiento
salía volando
al libro de versos
que aún no estrené
y me guiña un ojo
siempre que me ve.
¡Ay de mí! Dos días
pensaba anteayer…
Y hoy marzo 21,
como cada año,
viene Poesía
a darnos la mano.
Hoy es Día de Fiesta.
¿Y qué voy a hacer?
Vestirme elegante,
quedarme en mi casa y…
¡ponerme a leer!



Les il·lustracions són de Kaori Ogawa.

Dia de la Poesia, 2020: 4rt. poema, de Vicent Camps


Sense poesia no hi ha refugi
ni forn on coure el fang de les paraules.

Sense poesia no hi són els somnis 
i sembla pedra la pedra i vida la vida. 
Sense poesia perdem l'arma dels desarmats 
i ens arrriba un demà sense esmenes, 
famolenc d'utopia, on la bellesa és branca 
d'un arbre incendiat pel raig de l'avarícia. 
Qué hi faria jo sense la poesia? 
Jo, que em sé part d'un poema 
sempre en construcció.

Dia de la Poesia: 3rs. poemes, d'Efraín Huerta


Mercadotècnia

Salido
el poema
no se
admite
reclamación

*

Ay poeta
(Efraín Huerta)

Primero
que nada:
me complace
enormísimamente
ser
un buen
poeta
de segunda
del
tercer
mundo

*

Resignación
(Efraín Huerta)

Buenos
o malos
(más malos
que buenos)
todos mis
poemas
son del
demonio
público

*

D.D.F
(Efraín Huerta)

Dispense
usted
las molestias
que le ocasiona
esta
obra
poética

*

Amenaza
(Efraín Huerta)

Bienaventurados
los poetas
pobres
porque
de ellos
será
el reino
de los
suelos

*

Handicap
(Efraín Huerta)

No puedo
dejar
de
escribir
porque
si me
detengo
me alcanzo

La il·lustració és de Mark Elliot.

Dia de la Poesia, 2020: 2n. poema, de Marc Freixas


Retrobar

Retrobar
és trobar el poema
després de descriure
el seu llarg paisatge.
Com saber-nos vius
a través de l'entorn,
que és escriure
aquesta descripció.
Però retrobar
també és tornar de l'amor,
no només amb les paraules.

Il·lustració d'Irene Blasco.