 |
| La poesia apareix, tímidament... -il·lustració de Kristin Vestgård- |
Estem preparant ja el Dia de la Poesia -21 de març- i, com en anys anteriors, difonem la tasca d'enlairar la poesia que fa la Institució de les Lletres Catalanes. Cada any tria un autor/a a qui s’encarrega un poema que és
traduït a nombroses llengües. Enguany tenim el poema Preneu les roses d’Olga Xirinacs que es tradueix a 20 llengües (alemany, amazic, anglès, àrab,
castellà, euskera, francès, gallec, italià, japonès, mandarí,
mandinga, occità, persa, quítxua, romanès, rus, sard, urdú, wòlof).
És un poema preciós que volem compartir amb vosaltres des d'aquest raconet poètic i així... aneu preparant també els vostres poemes i activitats per a celebrar el Dia de la Poesia.
Preneu les roses
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
Podeu llegir i descarregar-se el poema en diferents llengues:
4 comentaris:
tan original i genial, com sempre !!!
Gràcies, Sàlvia un bon dia! Preciós.
PD: Et deixo una app que poder t'agradarà:https://www.facebook.com/FundacioMiquelMartiiPol/
La il·lustració em sembla molt maca :)
Una abraçada,
fina
moltes gràcies i dolçes besadetes, Fina
Besadetes poètiques, Reme
Publica un comentari a l'entrada