Cada dia, cada hora, cada instant, les dones arreu del món lluiten per sortir de la seua invisibilitat i en aquesta lluita continua la poesia les acompanya. La seua veu s'escolta, malgrat que se'ls intente amagar. Estan presents en tot moment, en totes les situacions, en totes les cultures, per a donar testimoni de les seues vivències. A nosaltres tan sols ens cal acompanyar-les, entre vers i vers, entre paraules, en llibertat i igualtat.
A ellas
a la que se alimenta de telarañas
a la que dobla los golpes en el cajón
a la que guarda con su cuerpo el puño
a la que acaricia al bastardo
a la que se viste de rojo
a la que acalla el burka
a la que mira sin ver y habla sin voz
a la que va y viene, con un péndulo en la mano
a la que teme
a la que protege con su cuerpo al hijo
a la muerta y a la que le llora
a la madre que no supo enseñarle
a la que cruza el océano buscando
a la de la costilla hundida
a la del hematoma en medio de la calma
a la que denunció pero fue tarde
a la que no lo hizo
a la gorda y a la flaca
a la sufragista
a la lesbiana
a la niña embarazada de un soldado
a la pequeña como un colibrí
a su hija y a su hermana
a ellas
les cedo mis ovarios
para que allí se refugien
mi vagina cueva y mis trompas
mis pechos pequeños
y mi nombre
sobre todo, mi nombre.
Vuit de març
Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem per l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem per l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Les il·lustracions són d'Octavio Docampo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada