M'agraden els gats, sobretot pel seu caràcter independent, com diu aquest poema de Karmelo C. Iribarren:
Los gatos
Lentos
por las aceras,
inmóviles
en las repisas,
aovillados
en los sofás,
nos miran,
nos observan,
nos escrutan.
Llevan
miles de años
haciéndolo.
Y siguen
marcando
las distancias.
La il·lustració és d'Anne Mortimer.
2 comentaris:
Molt bo! En uns pocs versos, l'autor descriu molt bé la manera de ser d'aquests animalons.
Un bello y sentido conocedor poeta de los gatos. Gracias.
Publica un comentari a l'entrada