La xocolata sempre ve bé en les seus diferents presentacions, però ara en hivern una bona tassa de xocolata calenta és... genial, ressuscita l'ànim més gelat. Nosaltres anem a preparar-se'n una i, mentre es refreda un poc, cantarem la una cançoneta per a que no se'ns creme la llengua.
La xocolata
La xocolata estava molt calenta
de tan calenta la boca em vaig cremar.
Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què em vaig cremar?
Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què hem vaig cremar?
Perquè...
La xocolata estava molt calenta,
de tan calenta el nas em vaig cremar.
Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què em vaig cremar?
Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què hem vaig cremar?
Perquè...
La xocolata estava molt calenta,
de tan calenta la llengua em vaig cremar.
...
(repetim canviant la llengua per:
...la panxa...
...el dit...
...la mà...
Cançó de Xesco Boix i il·lustració de Brittney Lee.
1 comentari:
que bona és la xocolata, Sàlvia!
M'ha agradat molt aquest matí quan l'he vist!
:)
Quan treballes!!
Bon cap de setmana! petonets!
http://cuinacinc.blogspot.com.es/2013/02/una-tassa-de-xocolata-desfeta.html
Publica un comentari a l'entrada