Amics i amigues, tots junts, tots en pau, hui i sempre. Cadascú diferent i tots amics. Perquè per a gaudir de la pau tan sols és necessita estendre la mà, donar un somriure... un llenguatge universal que els xiquets i xiquetes practiquen dia a dia i que els adults devem agafar com exemple. Amics, agafats de la mà, tolerants i lliures, fent corranda, com en aquest poema de Joana Raspall.
Vine, amic/ga, estic esperant-te, sols junts aconseguirem la pau.
Vine, amic/ga, estic esperant-te, sols junts aconseguirem la pau.
Amic, vol venir?
La tarda és molt clara,
l'aire té sentors de mar i
muntanya.
Fugim dels sorolls
i busquem la calma
on compartirem les nostres
paraules.
Poques en direm
i ben escoltades,
amb pau dins el cor
llum en les mirades.
Vols venir, amic?
La tarda és tan clara!
Les il·lustracions són d'Andy Westface.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada